Què no volem saber

Què diuen pel món és una pregunta quasi equivalent a què hi ha de nou, a què passa pel món. Allò que diuen es confon amb allò que passa. En qualsevol cas, allò que diuen selecciona d'entre allò que veritablement passa els fets que esdevendran allò que realment passa. No voldria contribuir a embullar una cosa que és més o menys clara per a tothom: la informació no és un dret, és un producte i una arma de domini, de subjugació. Les situacions límit lleven tantes caretes a la realitat que la informació ha de treballar dia i nit per fer-nos creure que hem tengut visions. Una caiguda de careta ha deixat molt en entredit el nostre sistema per l'oblit absolut en què ens mantenem respecte del món islàmic. He cercat inútilment, en diaris i en programes radiofònics "de les televisions, ja ni en parlarem", anàlisis i reflexions publicades en diaris del món islàmic. Personalment "i n'hauria d'estar preocupat?", servidor tenc interès a saber com es viu en distints punts del món islàmic la situació creada pels atemptats en terres de Nord-amèrica. Però no vull que això m'ho contin els mitjans d'aquí, siguin la CNN, l'agència Efe o la France Press. Aquests ja sé què em diran, ja sé com em contaran què passa pel món. L'interès de servidor deu ser una extravagància digna de commiseració, perquè si hi hagués demanda d'aquests aspectes de la informació, hem de suposar que els mitjans d'aquí ens la servirien, més o menys. O no? Per desinterès, per ignorància o per alguna cosa que s'assemblaria molt a la censura, els sentiments de centenars de milions de persones que viuen aquests fets amb una especial tensió i amb una temença creixent no se'ns diu quins són. Així, l'opinió que ens podem formar de la situació neix greument mutilada, de manera que se'ns pugui encaixonar amb més facilitat el pensament de cadascú en una espècie de pensament uniformat, intel·lectualment molt depauperat però ben entrenat per a la venjança. No ens dirà ningú com viuen aquests dies els musulmans de Palmira, de Bou-Saada, de Bengasi o d'Alexandria? Què en pensen, de tot plegat? Per què no ho volem saber? Per què ens negam a conèixer-los? Ens fa por entendre raons que no encaixin en les que sustenten els nostres propòsits?