Darrere l'estupor i més enllà de la indignació, crec que es va
consolidant un sentiment format a mitges pel d'indefensió i per la
perplexitat. Però ara, a posteriori, tothom comença a veure que tot
això podia passar un dia o l'altre. Tothom veu, també, que la
dificultat inicial a assenyalar culpables directes rau en el fet
que se'ls podria cercar en molts d'indrets, senyal, alhora, que
sabem que el nostre món té molts d'enemics. I no hem de voler
conformar-nos a pensar que aquests enemics són simplement fanàtics
i que nosaltres som una mena d'agnus Dei.
Si tot això és cert, per què no en parlàvem abans, habitualment?
Si el nostre sistema genera o afavoreix uns ressentiments que poden
donar lloc a escenaris apocalíptics, per què en el nostre dia a dia
miram de cap a una altra banda i feim com si vivíssim en el millor
dels móns possibles, contemplant-nos el llombrígol, en una
autocomplaença ininterrompuda?
Fa molts pocs dies, a Durban, es debatien qüestions que
constitueixen el context en el qual és possible, encara que sigui a
posteriori, imaginar la brutalitat de les accions que tengueren
Washington i Manhattan per escenari. I no deixa de ser molt
significatiu que la representació dels Estats Units d'Amèrica i la
de l'Estat d'Israel abandonassin la cimera. No era interessant,
allò que s'hi debatia? O potser aquests dos estats se'n sentien al
marge? Tal vegada els feren por les paraules, alguns genèrics i
alguns adjectius, i trobaren en aquest ús del llenguatge una
coartada per donar l'esquena a la resta del món.
No obstant això, si ara repassàvem la llista de les qüestions
que es debatien a Durban, hi trobaríem les claus que, en principi,
explicarien aquesta explosió d'una follia que, certament, és
follia, però que no neix d'un no-res inextrincable, d'un misteri
intemporal.
Ens conformarem, ara, condemnant els fets i perseguint els
culpables, imposant la nostra justícia (o, més ben dit, la de
Bush)? Lamentablement, les persones de vegades necessitam que la
realitat s'expressi en termes dantescos perquè hi facem atenció. I,
pitjor encara, de vegades, ni en aquestes situacions entenem les
crisis com a oportunitat de reflexió i de replantejament.
Hem condemnat i condemnarem els fets i tots volem que la
justícia s'obri pas en mig del caos. Però sobretot hauríem de ser
sensibles a l'avís que conté aquest caos: conjugarem el món en
passat, perquè ja no tornarà a ser el mateix, i hi hem de fer
front. Una manera de fer-hi front és saber, però, que ja fa temps
que el món no era el mateix i que el nostre error consisteix a no
haver-ho volgut saber. La ignorància deliberada era massa
temptadora, tan còmoda...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.