'Fun and game'

Encara que el joc no es compta entre els pecats capitals "avaricia, supèrbia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa", sí que ha estat inclòs entre els enemics de l'ànima "món, dimoni i carn" que induïen a la transgressió i, per això entre altes motius, ha estat prohibit a molts de llocs i èpoques. Talment com les rialles. Molts de sociòlegs del passat segle han apuntat el contrasentit entre l'origen calvinista, auster i purità dels capitalistes, la seva moral del treball i del rèdit, amb l'hedonisme de la societat de consum que han acabat construint. Avui per avui, es gasta més en entreteniment que en menjar. Els guanys obtinguts per les indústries de la música, les pel·lícules i els jocs interactius són similars als de la informàtica fa 10 anys. Les seccions negres de succeïts són substituïdes por seccions roses de cotilleo o seccions grogues d'amenitats i concursos, per no parlar d'esports o divulgacions pseudoculturals vàries d'entreteniment, a tots els mitjans de comunicació. Els parcs temàtitcs i els complexos d'oci no són res estrany: la política, l'ensenyament o la justícia també han adoptat variades maneres d'entreteniment, es treballa de cara a la galeria, com si es tractàs d'un joc de saló.