Matas, 1/Munar, 1

Quan es forçà la dimissió de Cristòfol Soler, la dificultosa elecció de Jaume Matas ens ensenyà que hi havia una certa possibilitat que s'avançassin les eleccions. Si en un termini de dos mesos, cap candidat a president ha obtingut la majoria absoluta, la cambra s'ha de dissoldre i s'han de convocar noves eleccions. El Parlament resultant només viuria fins a la convocatòria dels comicis autonòmics ordinaris. Una animalada en les actuals circumstàncies, ja que el nou Executiu només viuria un any o un any i mig. Però, segons com, un any o un any i mig, donen per per a molt més que dos anys amb les mans lligades i amb una humiliació constant. No crec que aquesta sigui la mena de guió divertit que cerquen els actors de la patètica comèdia que s'està allargant durant massa temps. Fa la impressió que Munar té decidit des fa temps que vol governar en minoria i que el Govern accepti que ha de governar en minoria. En una paraula, fer palès i oficial allò que des del punt de vista d'alguns membres del Pacte és una realitat des del començament. El constructe munarista es basa en una ficció: que hi ha el PP, que hi ha el PSOE i que UM és enmig. Resulta, però, que el PSM, Esquerra Unida i Els Verds també fan part de la majoria que la conduí a la Presidència del Consell. Centrar-los no pot voler dir anul·lar-los políticament, una cosa que els altres també podrien entendre respecte d'UM, que no és un partit d'esquerres ni ecologista. De tota manera, ha estat Jaume Matas qui ha clavat el punyal a Maria Antònia Munar. La foto del mes d'agost ha fet estralls. En aquests moments, el marcador Matas/Munar està 1 a 1. L'ha rehabilitat.