Aquell negre tan senyor

Aquell negre, tan senyor, que ens ranovava sempre en castellà, veïnat adorable del Camp Rodó, ens ensenyà a destriar el gra de la palla, la substància de l'accident i, si vols, el seny de la imbecil·litat. Quan sents bramar els purs contra els impurs, els de pura raça autòctona contra els forasters i mestissos del nostre país, el cor es converteix, cre jo, en una epifania esplendorosa d'antinòmies fulgurants i enyores la lliçó viva del vell Buele, la bondat divina de la mescla que brillava als ulls de tots els malllorquins que escoltàrem ahir el discurs nacionalista del seu fill Cil, del PSM, sobre la integració dels immigrants a Mallorca. A l'auditori hi havia felanitxers fills de murcians, d'extremenys, de valencians, de madrilenys, etc, a més de moros empeltats d'alemany i poblera, de jueus sense circumcisió i amb llinatge català. Un país de països, tu...