Puntualització al voltant del matrimoni civil del delegat del bisbe amb una monja

1. Tot el que fan els càrrecs públics té unes ressonàncies i unes conseqüències públiques. Pérez fou, al llarg de molts anys i juntament amb la seva dona, la màxima autoritat en tots els plans, moviments i quefers socials de l'Església de Mallorca, la qual cosa equival a dir que, tal com van els assumptes de beneficència civil, la parella era la madona absoluta de la vida, passió i mort de tots els pobres de la nostra comunitat. Per afegitó, marit i muller constituïen un pes definitiu davant el bisbe, el quals els atorgà, com explicità ell mateix, la summa confiança.

2. Les injustícies públiques no es refan arrenjant una situació privada dels qui les cometeren. Com tampoc no s'esborren amb unes pietoses consideracions de part de la jerarquia, la mateixa que tancà els ulls i l'oïda davant les malifetes.

3. Tants silencis covards embetumats de victimisme acabaran de rematar la nostra estimada i antany decisiva Església de Mallorca.
4. Els jerarques que han ajudat a refer la situació anòmala d'aquests dos personatges sinistres per als marginats de tota mena tenen l'obligació de reparar el mal que feren des de la seva dictadura: "Quan forçaren la destitució fulminant, en ple estiu i quan don Teodor descansava al seu poble, del pare Ramon Ballester, l'advocat defensor dels més rebutjats, com a representant del bisbe per La Sapiència.

"Quan obligaren el bisbe "amb un xantatge matusser" a destituir mossèn Bartomeu Bennàssar, el pensador i treballador més profund i evangèlic en la cosa social, com a ponent en el Sínode Diocesà de la situació de la misèria a Mallorca.

"Quan imposaren unes directrius, tretes del Projecte Home, gairebé insuportable i plenament inútils, al tractament dels alcohòlics i marginats de l'Hospital de Nit.

"Quan mataren l'esperit democràtic i seglar de La Sapiència tot convertint aquesta ONG pionera del moviment marginal de Mallorca en un apèndix més de la globalitzada institució de Càritas.

"Quan turmentaren els antics treballadors de La Sapiència, traumatitzant-los fins al punt que molts d'ells, a més de perdre una feina que estimaven, hagueren de rebre ajuda psiquiàtrica. Els professionals que els assistiren i els amics que els acolliren em guarden de mentir.

"Quan intentaren tancar Can Gazà, una autèntica joia per als exclosos profunds, per raons inconfessables. Tanmateix es veren obligats, a força d'advocats i notaris, a lliurar les claus a qui tenia tots els drets de cessió.

"Quan privaren les ONG, que anaven per lliure, sobretot El Refugi, de rebre ni una galeta de les que treuen floridura als magatzems de la Casa de l'Església.

"Quan acapararen gairebé totes les concessions de projectes civils "el salari social (dit aquí Renda Mínima d'Inserció), la campanya de les llaunes, l'acollida d'immigrants..." imposant uns criteris dictatorials d'aparent eficàcia, tot esmicolant els brostalls humans i evangèlics d'amor gratuït.

"Quan foragitaren, gastant els doblers dels pobres, el personal que els feia ombra a Càritas i que mantenien un diàleg amistós amb els que hem pres una opció diferent davant la marginació.

"Quan, amb tretes enganyoses referides a Deixalles, induïren el bisbe a tornar arrere la concessió d'un terreny baldiu ran del torrent, en el Seminari Nou, que la suprema autoritat havia atorgat al grup pioner dels malalts de la SIDA per construir-hi un nou Siloè.

"Quan es negaren, amb una caparrudesa escandalosa "induint altre cop el bisbe a prendre la mateixa postura", a reunir tots els capellans que treballam en el camp de la pobresa per intentar, si no un inici d'intel·ligent trobada, almenys un compromís de respecte i a una mena de tractat de no-agressió.

Voldria adreçar aquestes consideracions "que podria continuar" als actuals responsables de l'àrea social, antany companys de trulls i quimeres, que saben més barbaritats que jo mateix d'eixa nefasta parella que seguirà, des de càrrecs decisius "Maria Salleras serà la veu definitiva al Casal de la Pietat on el Consell de Mallorca hi tragina, en mala hora, tot el complex de l'Hospital de Nit" dominant la marxa de l'acció social de Mallorca.

Mossens Josep Noguera i Antoni Garau "delegat del Bisbe el primer i president de Càritas i gestor de La Sapiència el segon" de la vostra valentia depèn que molts de condemnats puguem rompre les cadenes de la, en teoria, finida dictadura.

Malgrat tot i viure ara els dos religiosos, segons predicaven ells, en pecat, crec que la passa, com publicava un excapellà casat, ha resultat positiva i esperançadora per la dita que sentencia: quan la vida t'obliga a fer allò que criticaves és senyal que la història avança.