L'IME i la fossa del passat

Bé. Aquesta llarga marrada era per dir, simplement, que també l'IME ha tingut un paper central i actiu en la reorganització del país "l'illa, benentès" produïda en el curs de tots aquests anys. L'estat de coses d'ara mateix, és a dir, els nivells de democràcia i de llibertat en general, i de construcció específica i concreta de l'illa tot desvetllant de bell nou la identitat més prístina, ha tingut un protagonisme tant o més gran que el que sovint s'atribueix a les institucions polítiques i als partits. La Menorca ara emergent no ha estat només una obra feta a base de vots electorals "i que, tanmateix, han resultat d'enorme valor", sinó també és el fruit madur, fèrtil, engendrat per via d'estudiar el país, d'entendre'l íntimament, d'aportar-ne les claus, i, en una paraula, perfilant-ne la identitat pregona i secular. L'IME ha donat a conèixer "i a reconèixer sobretot" el país concret: la seva història, la seva llengua, la seva ecologia, el patrimoni, l'etnografia, la fauna, la geologia, el passat i el present, l'estadística o la prognosi. Crec que ha fet tant per Menorca com la més revolucionària de les accions institucionals i polítiques, o de l'activisme ciutadà més agitat. No s'ha de pas discutir la contribució estimabilíssima d'aquest seguit d'agents socials, diguem-ne, clàssics. El que mir de dir és que a l'IME, contràriament al que sovint es considera, cal posar-lo en primer pla, a la vora dels qui més ho pretenguin per a si.

Açò em porta a una consideració suggeridora. No crec que sigui exacte aquell criteri que estima que l'institut viu desconnectat de la societat menorquina, que sembla una entitat allunyada, closa, una mena de club exclusivíssim per a l'elitisme intel·lectual. Tal volta és cert que l'institut no practica fórmules de permanent comunicació amb la societat, però els seus fruits tenen una reversió social directa i constant, absolutament sistemàtica. I aquesta és la porta franca que val la pena de mantenir oberta. Vaig assistir l'altre dia a l'assemblea general anual, i vaig escoltar, en algunes de les intervencions, els temors sobre l'aïllament social de l'entitat. Em fa l'efecte que la solitud és més aparent que real. Ningú no dubta que podrien endegar-se pràctiques de permeabilitat progressiva, i aspirar a ser més i més coneguts, i fins populars a peu de carrer. Modestament, però, crec que allò que pertoca que sigui realment popular són els seus efectes damunt l'obra de desvetllament del país. Tenir informació i coneixement sistemàtic i rigorós de l'hora de Menorca és el que de bon de veres té importància. I d'açò, l'IME en pot reclamar per a si una porció de mèrits considerable. Suficients, al capdavall, per no alimentar, ni de bon tros, desassossecs. Sense l'aportació de l'IME, em creguin, encara tindríem la llosa marmòria de la fossa del passat sense haver-la encara encaixat del tot.