Seria un comentari fàcil i còmode, absolutament carrincló, dir
que si l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) no existís, caldria
inventar-lo. Faig aquesta afirmació perquè em sembla, en efecte,
que la cosa va ben bé així. Les funcions, no ja científiques, sinó
socials i cíviques són d'un valor tan essencial, que actua
directament en la congriació de Menorca com a país. Vull dir, és
clar, la Menorca que ha partit a reeixir de bell nou després del
soterrament del franquisme sota l'arxiconeguda llosa marmòria a
rampeu de la serra madrilenya de Guadarrama. Ja se sap: generalment
la mort "oh, poètica paradoxa" engendra vida, i de les sèpsies
d'altri broten flors novelles i blanques. A casa nostra, el cas és
ben bé aquest, perquè de l'extinció d'un règim i la seva encarnació
personalíssima, tornà a la vida la democràcia, que si més no ha fet
recuperar els drets bàsics de la persona i fins els drets de les
regions i les nacionalitats.
Bé. Aquesta llarga marrada era per dir, simplement, que també
l'IME ha tingut un paper central i actiu en la reorganització del
país "l'illa, benentès" produïda en el curs de tots aquests anys.
L'estat de coses d'ara mateix, és a dir, els nivells de democràcia
i de llibertat en general, i de construcció específica i concreta
de l'illa tot desvetllant de bell nou la identitat més prístina, ha
tingut un protagonisme tant o més gran que el que sovint
s'atribueix a les institucions polítiques i als partits. La Menorca
ara emergent no ha estat només una obra feta a base de vots
electorals "i que, tanmateix, han resultat d'enorme valor", sinó
també és el fruit madur, fèrtil, engendrat per via d'estudiar el
país, d'entendre'l íntimament, d'aportar-ne les claus, i, en una
paraula, perfilant-ne la identitat pregona i secular. L'IME ha
donat a conèixer "i a reconèixer sobretot" el país concret: la seva
història, la seva llengua, la seva ecologia, el patrimoni,
l'etnografia, la fauna, la geologia, el passat i el present,
l'estadística o la prognosi. Crec que ha fet tant per Menorca com
la més revolucionària de les accions institucionals i polítiques, o
de l'activisme ciutadà més agitat. No s'ha de pas discutir la
contribució estimabilíssima d'aquest seguit d'agents socials,
diguem-ne, clàssics. El que mir de dir és que a l'IME,
contràriament al que sovint es considera, cal posar-lo en primer
pla, a la vora dels qui més ho pretenguin per a si.
Açò em porta a una consideració suggeridora. No crec que sigui
exacte aquell criteri que estima que l'institut viu desconnectat de
la societat menorquina, que sembla una entitat allunyada, closa,
una mena de club exclusivíssim per a l'elitisme intel·lectual. Tal
volta és cert que l'institut no practica fórmules de permanent
comunicació amb la societat, però els seus fruits tenen una
reversió social directa i constant, absolutament sistemàtica. I
aquesta és la porta franca que val la pena de mantenir oberta. Vaig
assistir l'altre dia a l'assemblea general anual, i vaig escoltar,
en algunes de les intervencions, els temors sobre l'aïllament
social de l'entitat. Em fa l'efecte que la solitud és més aparent
que real. Ningú no dubta que podrien endegar-se pràctiques de
permeabilitat progressiva, i aspirar a ser més i més coneguts, i
fins populars a peu de carrer. Modestament, però, crec que allò que
pertoca que sigui realment popular són els seus efectes damunt
l'obra de desvetllament del país. Tenir informació i coneixement
sistemàtic i rigorós de l'hora de Menorca és el que de bon de veres
té importància. I d'açò, l'IME en pot reclamar per a si una porció
de mèrits considerable. Suficients, al capdavall, per no alimentar,
ni de bon tros, desassossecs. Sense l'aportació de l'IME, em
creguin, encara tindríem la llosa marmòria de la fossa del passat
sense haver-la encara encaixat del tot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.