En el país de Don Ramón María del Valle-Inclán, que tan bé va
saber retratar, sempre és possible "per difícil que sembli" el más
difícil todavía. És cert que, per a desgràcia de la condició
humana, la corrupció és una realitat social o col·lectiva
pràcticament universal, de la qual no en tenen cap exclusiva ni els
països del tercer món, ni els del segon, ni els del primer "encara
que, òbviament, en aquests darrers estigui menys justificada.
Perquè d'alguna manera podem distingir entre la corrupció per
necessitat de sobreviure i la corrupció per pura cupiditat o afany
de folrar-se ben folrats. La qual cosa, tanmateix, no vol dir que
no sigui moralment condemnable en tots els casos, especialment pel
fet de podrir o desfer els teixits i les estructures socials de
mala manera.
Per descomptat, el darrer afer que s'ha destapat "o que es va
destapant progressivament, i sembla que n'hi ha per una estona", el
de Gescartera, ens ofereix un conjunt tal de circumstàncies i
irresponsabilitats que bastaria per si sol per a confirmar-nos que
aquest país o aquest Estat és un vertader esperpento "per utilitzar
el vocabulari de Valle-Inclán", un descomunal esperpento, format
per un conjunt interminable d'esperpentos a una menor escala, el
que no vol dir que no tenguin tots i cadascun la seva importància,
el seu impacte destructiu. Per cert no deixa de ser curiós que el
diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans incorpori el mot
esperpèntic sense acollir al mateix temps el castellanisme que
l'origina. Al capdavall, la força semàntica d'esperpento és
innegable. De fet, tal vegada hauríem d'anar pensant en la
possibilitat d'encunyar un neologisme colpidor per a una realitat
tan vella: Esperpentolàndia.
Els fets i les circumstàncies són realment desoladors, del tot
propis per a provocar la vergonya col·lectiva més general, si no
ens trobàssim ja més aviat vacunats per tants d'altres episodis
semblants. Però en aquest darrer cas "per ara" de Gescartera ens
escandalitza no sols la santa barra del protagonista principal "el
qual darrerament ha declarat haver «oblidat» el número de la
combinació de la seva caixa forta" i la dels seus col·laboradors
ans també, i encara més, la incompetència o incapacitat totals
demostrades per la CNMV per a controlar degudament una part
important de les entitats financeres dedicades a la intermediació
en el mercat de valors. Perquè en aquests moments la gran pregunta
no és sols com ha estat possible el que ha passat en Gescartera amb
la connivència "per activa en el cas de certes personalitats massa
ben situades o per activa o per passiva en el cas de la CNMV" ans
també, ja que "sigui com sigui" ha estat possible aquest escàndol,
quants afers semblants poden haver-se produït i estar covant.
Una gran vergonya hauria de commoure l'opinió pública d'aquest
país esperpèntic. Una gran vergonya i la indignació corresponent
hauria de somoure el Govern de l'Estat, I els partits polítics que
el recolzen, tots, no sols el PP. Convergència i Unió té també, a
hores d'ara, una punyent responsabilitat. Especialment si un membre
de CiU rep l'encàrrec de presidir la comissió d'investigació
parlamentària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.