El rebombori futboler, tot i perdre aquest Madrid d'estafa, tenc per mi que és com la moratòria: en parlen més els diaris, que res: qüestió d'urbanitat més que d'urbanisme. La vida és així, que diu el poeta, plena de paraules que no calen, o que havien calgut i ja no calen. Cada una de nova pren el lloc a una altra de més escaient, que ho seria no per ella mateixa, sinó per les conseqüències d'haver-la dita. La gent que comanda té la mateixa comandera que fa quaranta anys, només que amb l'escola feta. Qualsevol concejalutxo esdevé ja per gràcia del càrrec accionista d'empresa especuladora que en el darrer dia pot obtenir visats i permissos i aprovar-se una d'aquestes obres demorades. Està vist, per Maria i tot, un poble que podria ser pres pel cul del món "de fet, qui hi mana ara mateix sembla considerar-li" que per fer ca seva no cal ser en Zidane. Si el Madrid és can Florentino, més d'un ajuntament són les oficines d'aquesta o aquella empresa especuladora. No calen paraules. Ve una música Virgin de per Banyalbufar.
De fet l'estat "el país hi és i fa molts d'anys que l'aguanta" es du com un consell d'administració. Així en Mates i tots els ministres tocats aguantaran fins passades les eleccions gallegues, com a mínim. Tots els ministres seran enviats, després d'aquest electoral, a la reconquesta de colònies i la creació de filials de l'estat. Què ha de dir el ministre amb el seu president per aquí? No calen paraules. Què ha de dir n'Antic del seu limitadíssim i aperduat marge d'actuació? No calen paraules. Què ha de dir Munar de la seva cada dia envaïda terra? No calen paraules. Què n'ha de dir la resta? Només la xafogor agostenca estimula la xerrameca sobre tots els silencis. No cal esperar gaire trasbalsaments al setembre al so de La Balanguera. En Mates se n'anirà a Madrid. Els uemistes, de noces de batlesses (la de Costitx fa les de plata i estarà més de mig mes fora). I els pocs pesemers que no sien a Brussel·les, s'acabaran d'arreglar les necessàries conxorxes per veure de treure's de davant aquests esquerrans espanyols que fan del país una casa de barrets. Ai! si el Barça no guanya, el silenci pot ser perdurable. Amén.
