Els hotelers saben que no hi ha res més avorrit que esperar l'apocalipsi; a posta s'entretenen cantant els bells salms del rei David: Sicut cervus desiderat ad fontes aquarum, ita domus meus desiderat ad te, hooligane. «Com el cérvol cerca l'aigua de la font, així la meva llar et desitja, hooligan.» Ara que sabem que el Sector de les Balears travessa la crisi religiosa dels 40, no ens ha d'estranyar que abans que els set àngels vessin les seves set copes, els hotelers hauran cercat un Armagedon on ficar les ànimes alcoholitzades que els han estat encomanades. El lloc anomenat al llibre de la Revelació (16:16, Har-Magedon en hebreu) resulta tenir ara dues ubicacions: Magaluf i Playa Bávaro (Higüey, República Dominicana). Magaluf permetrà els hooligans restar en pau després de la desena pinta i un parell de nasos trencats; els dominicans aprendran com crear noves magalufs mitjançant la desinteressada contribució dels hotelers "en connivència amb la UIB i el Govern balear" a la formació continuada dels seus treballadors, perquè facin una feina millor al mateix preu ridícul, mentre els visitants deixen més i més divises. Parlam aquí, per descomptat, del projecte de crear una nova «escola d'hoteleria» al lloc on els empresaris mallorquins trobaren sòls a baix preu i treballadors que gairebé paguen per fer feina. Si els pugen els sous, el balanç econòmic deixarà de ser rendible. Abans, emperò, s'ha d'ensenyar els negritos a servir correctament el Singapoore Sling i el Daiquiri, a oblidar les seves pràctiques paganes (especialment el vudú de l'Haití veïna), a pronunciar correctament la paraula «perejil» (no s'acceptarà «peguegil», molt menys «julivert») i a agrair al patró el jornal. Per evitar greuges comparatius, se'ls ensenyarà a cantar salms com «Tot i que sembli mentida / me pos tota vermella / quan tu me mires» o «O mister tally man, tally me banana». Per multiculturalisme.