Els tèrbols maneigs del xiringuito financer Gescartera han fet
que 18.000 milions de pessetes es fonguessin, talment com un glaçó
deixat al sol despietat d'aquests dies. Entre les víctimes, hi ha
allò que s'anomenen inversors institucionals i allò que s'anomenen
petits inversors: ja se sap, el ciutadà comú a qui, com a mi o com
a vostè, li sobren un parell de dotzenes de milions i no sap què
fer-ne. També hi ha algun capellà i algun bisbat. Com no podria ser
d'altra manera, la qüestió dels estalvis eclesials ha fet saltar la
polèmica. Més d'un prelat significat s'ha afanyat a donar
justificacions. Quan la víctima d'una estafa necessita explicar-se
està revelant la mala consciència d'aquell que dóna excuses no
demanades. Un dignatari de l'Església ha declarat que en algun lloc
s'han de deixar els doblers, mentre s'espera per gastar-los, i un
altre ha recorregut a la paràbola dels talents: repassau l'evangeli
segons Sant Mateu (25, 14-30) si no la recordau.
Està clar que aquests capellans i aquests bisbats no han fet cap
mal que no hagin fet els altres inversors que han perdut en aquest
casino de les inversions bursàtils, però la necessitat de passar
pel confessionari de les declaracions als diaris apunta cap a un
pecat que és ben generalitzat: el de posar els doblers allà on
facin més doblers, sense preocupar-se gaire per allò que van fent
pel camí. Com si els doblers fossin amebes que es van reproduint
per bipartició, o llavoretes que un posa en un cossiol per esperar
la flor dels beneficis. Els doblers, però, van pel món pagant sous,
comprant matèries primeres, pagant transport, comprant i venent
beneficis futurs incerts, transformant-se d'una divisa en una altra
per aconseguir petits marges de benefici que s'acumulen, o
amagant-se en els forats negres de l'economia internacional que
són, per exemple, les Illes Caiman. Res del que facin durant aquest
periple és neutre des del punt de vista de la justícia social, dels
drets humans o del medi ambient: hi ha coses bones, coses regulars
i coses nefastes. Si ens limitam a dipositar els nostres doblers a
mans de qui ens ofereix l'interès més interessant, tancam els ulls
a allò que fan els nostres estalvis. Convé fer-se una llista
d'horrors possibles, tan truculenta com versemblant: explotació
infantil, contaminació pesada, tràfic d'armes, estupefaents de tota
mena, amenaça nuclear... Hi ha milers de xiringuitos financers que
no són notícia, perquè donen regularment els interessos que han
promès, que actuen dins de la més estricta legalitat i la més
perfecta immoralitat.
Si us sobren quatre duros, hi ha alternatives, a part d'invertir
en devastació humana i ecològica, i a part de renunciar-hi i fer
vot de pobresa. Visitau, per exemple, la pàgina web de «Proyecto
Trust» (www.proyectotrust.com) i hi podreu llegir coses sobre banca
ètica, sobre inversions socials, sobre productes financers amb
criteris de justícia i de respecte ambiental. Són coses que
progressen a poc a poc, perquè a l'hora de deixar doblers la gent
no es refia gaire de les bones intencions i dels propòsits ètics.
Vés per on, confien més en coses com Gescartera. Però si heu tornat
a llegir la paràbola dels talents, pensau quina interpretació li
pot donar sentit, en aquest món de les inversions a cegues, dels
paradisos fiscals i de la criminilatitat financera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.