La paràbola dels talents

TW
0

Els tèrbols maneigs del xiringuito financer Gescartera han fet que 18.000 milions de pessetes es fonguessin, talment com un glaçó deixat al sol despietat d'aquests dies. Entre les víctimes, hi ha allò que s'anomenen inversors institucionals i allò que s'anomenen petits inversors: ja se sap, el ciutadà comú a qui, com a mi o com a vostè, li sobren un parell de dotzenes de milions i no sap què fer-ne. També hi ha algun capellà i algun bisbat. Com no podria ser d'altra manera, la qüestió dels estalvis eclesials ha fet saltar la polèmica. Més d'un prelat significat s'ha afanyat a donar justificacions. Quan la víctima d'una estafa necessita explicar-se està revelant la mala consciència d'aquell que dóna excuses no demanades. Un dignatari de l'Església ha declarat que en algun lloc s'han de deixar els doblers, mentre s'espera per gastar-los, i un altre ha recorregut a la paràbola dels talents: repassau l'evangeli segons Sant Mateu (25, 14-30) si no la recordau.

Està clar que aquests capellans i aquests bisbats no han fet cap mal que no hagin fet els altres inversors que han perdut en aquest casino de les inversions bursàtils, però la necessitat de passar pel confessionari de les declaracions als diaris apunta cap a un pecat que és ben generalitzat: el de posar els doblers allà on facin més doblers, sense preocupar-se gaire per allò que van fent pel camí. Com si els doblers fossin amebes que es van reproduint per bipartició, o llavoretes que un posa en un cossiol per esperar la flor dels beneficis. Els doblers, però, van pel món pagant sous, comprant matèries primeres, pagant transport, comprant i venent beneficis futurs incerts, transformant-se d'una divisa en una altra per aconseguir petits marges de benefici que s'acumulen, o amagant-se en els forats negres de l'economia internacional que són, per exemple, les Illes Caiman. Res del que facin durant aquest periple és neutre des del punt de vista de la justícia social, dels drets humans o del medi ambient: hi ha coses bones, coses regulars i coses nefastes. Si ens limitam a dipositar els nostres doblers a mans de qui ens ofereix l'interès més interessant, tancam els ulls a allò que fan els nostres estalvis. Convé fer-se una llista d'horrors possibles, tan truculenta com versemblant: explotació infantil, contaminació pesada, tràfic d'armes, estupefaents de tota mena, amenaça nuclear... Hi ha milers de xiringuitos financers que no són notícia, perquè donen regularment els interessos que han promès, que actuen dins de la més estricta legalitat i la més perfecta immoralitat.

Si us sobren quatre duros, hi ha alternatives, a part d'invertir en devastació humana i ecològica, i a part de renunciar-hi i fer vot de pobresa. Visitau, per exemple, la pàgina web de «Proyecto Trust» (www.proyectotrust.com) i hi podreu llegir coses sobre banca ètica, sobre inversions socials, sobre productes financers amb criteris de justícia i de respecte ambiental. Són coses que progressen a poc a poc, perquè a l'hora de deixar doblers la gent no es refia gaire de les bones intencions i dels propòsits ètics. Vés per on, confien més en coses com Gescartera. Però si heu tornat a llegir la paràbola dels talents, pensau quina interpretació li pot donar sentit, en aquest món de les inversions a cegues, dels paradisos fiscals i de la criminilatitat financera.