L'enrenou estiuenc d'aquesta nissaga concupiscent dels
Gescartera (ja s'ha encunyat això dels gescarteristes) no ha
sacsejat cap consciència ètica: és indubtable que algunes butxaques
se'n ressentiran, però no estan els temps per sermons i no hi haurà
ja cap recriminació, en part perquè no hi hauria unanimitat sobre
la font idònia per impartir-la i en part perquè ja fa temps que
s'han perdut les claus del gènere homilètic. Però si hom obre les
orelles podrà escoltar encara com una minoria hi exigeix una
amonestació estètica. La desaparició de milers de milions "ni com a
problema ni com a solució" no mereix ja ni un instant d'atenció de
les nostres acostumades neurones, però no hem pogut deixar de
fixar-nos en aquests Jaguars dels Camacho i Cia. que l'han
acompanyada amb la mateixa regularitat que la nit acompanya la
posta de sol. Igualment hem estat castigats amb la reaparició de
les camises de ratlles amb el coll blanc (un intent inconscient del
fill del bancari, aspirant a banquer, de maximitzar la diferència
white/blue collar, no fos cosa que el confonguessin?), dels xalets
de cinc-cents milions amb font custodiada per una guarda de nanets
de pedra escapats de Leroy-Merlin, per la invasió del vestit
jaqueta i dels rellotges de dos milions de pessetes, elements i
ensems símbols tots que apareixen a la història. Tant se'ns fot el
trastorn ètic, però hem de denunciar el desgavell estètic que tot
això suposa.
Ara bé: s'ha d'anar molt alerta amb les qüestions estètiques:
confirmats criminals de guerra han estat capaços d'arrasar una
ciutat per fer-se amb una pintura de Leonardo, però quan hom veu
Gil y Gil amb aquelles guayaberes a l'instant comprèn que de la
seva boca no sortirà cap paraula sàvia ni propera a la veritat.
D'una banda és just que tothom tingui dret a vestir-se com vulgui i
a exhibir el rellotge que pugui, d'altra és necessària i urgent una
mínima protecció estètica abans que els efectes del mal gust
afectin els nostres ànims, que han suportat totes les catàstrofes
ètiques imaginables amb plena responsabilitat ciutadana, però que
difícilment superaran la pròxima combinació de Jaguars, rellotges
de preu milionari i arroves de laca i de moral calvinista. Potser
en l'origen d'aquesta acumulació hi ha una confusió: és cert que
Max Weber va provar que l'ètica protestant, i especialment el
calvinisme, és un dels fonaments morals del capitalisme, posat que
la intensa dedicació a les activitats seculars pot pal·liar la
incertesa de la pròpia salvació, però les directrius espirituals de
Baxter que van codificar aquesta màxima (o la versió contemporània
de Bruce Wilkinson, que ha venut quatre milions d'exemplars als
EE.UU. d'un llibre que ho actualitza) "i que es resumeixen en el
principi que Déu estima els bons negocis", no poden afavorir aquest
malson estètic que ens castiga des dels telenotícies.
Hem de protegir aquesta facultat estètica perquè és el mateix
sentit que ens avisa que alguna cosa falla quan el president Aznar
s'apodera d'un avió militar per arribar d'hora a una festa privada,
mentre que tothom sap com és de gran el goig estètic que hom sent
en coincidir en la classe turista d'Spanair (o fins i tot d'Ibèria)
amb un conseller o amb un ministre, un goig (el goig de la
normalitat) només semblant al de seure-hi prop de Claudia S. o
Naomi C. No és que l'ètica i l'estètica hagin d'anar a l'una, sinó
més aviat que quan ja fa temps que no se'ns imposen referències
ètiques només ens falta que ens engeguin aquests insofribles
suplicis estètics. Creure que una passejada en Jaguar redimirà tota
una vida de grisor i de ballar-la magra és una creença tan
irracional com la d'aquells que estan certs que si no mengen porc
se'ls obriran amb estrèpit les portes del cel. Reivindiquem el bon
gust (que ha d'incloure sempre el bon gust per viure i veure i tots
els plaers dels sentits i de la intel·ligència) com a antídot
d'aquests fonamentalismes de via estreta, o l'estètica dels
Jaguars, dels xadors i de les guayaberes "que és la mateixa"
acabarà definitivament amb nosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.