La concessió del premi Nobel de la Pau a Henry Kissinger suposà, per a molts de ciutadans d'arreu del món, l'abandó de tota esperança sobre el significat d'aquest premi. El sinistre secretari d'Estat dels EUA amb Richard Nixon va ser una peça clau per interrompre una via cap a un futur més just com la que havia iniciat a Xile el president constitucional Salvador Allende. El cop d'Estat de Pinochet seria inexplicable, no ja sense la participació activa de la CIA, sinó sense la del mateix Kissinger, que d'aquesta manera, a més d'obturar el curs de la història en un indret concret del mapamundi, advertia tot Llatinoamèrica sobre les conseqüències de bastir unes polítiques sense comptar amb l'aquiescència dels EUA. A mesura que es van desclassificant documents marcats amb el tampó de top secret sobre les activitats obscures d'aquell període, la figura de Kissinger apareix implicada en tèrboles operacions que justifiquen sobradament el primer qualificatiu que en aquestes ratlles li hem aplicat. No obstant això, res no alterarà, previsiblement, la seva plàcida vellesa, perquè tot quant va fer ho feia en nom del país més poderós del món. Un altre podria ser el seu futur si l'emparàs un Estat políticament anèmic. Així i tot, que se'l vulgui interrogar a l'Argentina en relació a l'operació Còndor és, almenys, un petit conhort per a una humanitat que aspira a la globalització de la justícia.