A l'Europa excomunista li queda un llarguíssim camí cap a la plena integració en una Europa concebuda com un espai de llibertat, de seguretat i de progrés. Els errors en el trànsit d'un sistema a un altre, fruit d'unes precipitacions només explicables per la urgència a abandonar el passat i beneficiar-se d'unes suposades fórmules màgiques "la democràcia com a solució immediata de tots els mals", s'han afegit a les dificultats que comporta en si el mateix canvi. Occident no ha ajudat gaire a dissenyar una transició pacífica. Aquesta transició va enverinar un escenari en el qual el comunisme només aparentment havia superat problemes d'identitat nacional. Així, les aspiracions nacionals, irritades per un ressentiment soterrat durant decennis, en molts indrets han desembocat en conflictes bèl·lics que, o es mantenen latents, o presenten ferides sense cicatritzar. El conjunt de guerres balcàniques s'avé amb la imatge d'un gran incendi amb molts de focus, i que es reactiva quan semblava controlat. Així ha passat a Macedònia, on els problemes d'identitat són especialment complexos. Ara, afortunadament, és el moment de celebrar que s'ha fet una passa més cap a la pacificació d'un territori que està cridat a integrar-se en el projecte polític i econòmic del qual feim part.