Que la realitat arribi a superar la ficció és un fet més que contrastat en general, i en el món de la informàtica en particular, atès que, amb molta freqüència, relats de ciència ficció han esdevingut simples anuncis de desenvolupaments que han acabat per superar els desastres que s'acostumen a associar, en aquests relats, amb els dits desenvolupaments. Aquesta és una tendència que il·lustra de forma magistral una notable pràctica que comença a ser habitual, com és l'adaptació al món real de termes apareguts en relats de ciència ficció. Aquest seria el cas de termes com robot, ciberespai i molts d'altres, entre els quals cal destacar avui els cucs informàtics, que tan rebombori estan generant aquest estiu. Originàriament, en una novel·la de l'any 1972, cuc de cinta és el nom que té un programa que contribueix decisivament a la caiguda d'una societat orwelliana, gràcies a la seva capacitat d'alliberar les dades a mesura que s'anava propagant per les xarxes d'informació. Deu anys més tard, Shoch i Hupp, dos informàtics de Xerox Parc, el mític centre del Silicon Valley on han nascut molts dels invents informàtics actuals, varen introduir el terme cuc informàtic en un article tècnic que explicava la gens gratificant experiència que havien tengut i que consistia, ni més ni manco, en la descripció del primer d'aquests cucs que hi ha documentada i la dels desastres que va produir. Resulta que Shoch i Hupp havien d'instal·lar un programa en tots els ordinadors de la xarxa del seu centre, com que n'hi havia més de cent, varen optar per dissenyar un programa que, a més de fer aquesta instal·lació automàticament, també de forma automàtica i a través de la xarxa, fos capaç d'anar d'ordinador en ordinador fent la tasca. Dit i fet, i l'experiment va anar, d'entrada, com una seda, fins que en una versió millorada varen introduir un error fatal de programació que, de forma sistemàtica, es va anar carregant un per un tots els ordinadors, més de cent, de la xarxa. No gaire enfora d'aquesta idea es troba la que ha duit a la presó al programador i expert en seguretat informàtica Max Butler, qui va programar un cuc informàtic que tenia com a objectiu entrar, a través d'internet, en els sistemes dels seus clients i arreglar un problema de seguretat, dels molts que, per exemple, s'han detectat darrerament en els programes de Microsoft. Però Max Butler,que també era conegut per Max Vision, el seu nom de guerra dels seus anys de hacker, no es va poder sostreure a la seva vocació primigènia i va afegir al seu cuc reparador una opció que no estava prevista ni era coneguda pels seus clients i que li permetia tenir les claus d'accés als sistemes, d'aquesta manera Max es va poder passejar a voler i secretament per xarxes d'ordinadors militars dels Estat Units. Però les destreses del cuc de Max varen ser descobertes per les autoritats, de tal manera que s'ha vist obligat a acceptar, com a mal menor, una condemna d'un any i mig de presó i, el que ha estat pitjor, tot aquest enrenou ha servit per destapar encara una tercera personalitat de Max la que, sota el nom de The equalizer, actuava de talp de l'FBI en els ambients hackers i, tot plegat, sembla que la seva pèrdua d'immunitat està molt relacionada amb el fet que es va negar a enregistrar una conversa amb un amic exhacker. No podria blasmar ningú que juri que ja ha vist aquesta pel·lícula, tanmateix a mesura que anava llegint els detalls de la història que, s'ho creguin o no, és ben real, a mi també m'assaltaven dubtes seriosos sobre si estava llegint una notícia o els detalls d'un guió d'una producció televisiva de sèrie B o C. Ja els ho havia dit; primer, la setmana passada, que era de cine i, segon, avui, que hi ha tants límits entre realitat i ficció com fronteres entre les quatre Illes: cap.