Fa poc, servidor encara vaig aconsellar a una persona la lectura d'un llibre de Jorge Amado, Los viejos marineros. Hi ha llibres que no recomanam a qualsevol, llibres que aconselles com si fessis una confidència sobre la teva pròpia vida. Que t'hagi agradat aquest llibre o aquest altre, diu més de tu que el que tu mateix puguis contar en una nit de gintònic vivaç i nostàlgies esbravades. Sembla mentida que una cosa tan normal i comprensible costi tant de fer entendre a la gent, que recomana llibres com qui dóna en una partida d'escambrí. Recomanar llibres és una cosa molt delicada, i el consell de servidor és que no us fieu del consell de qualsevol. La persona en qüestió va fer cas de la meva recomanació i al cap de poques hores havia ingressat en la confraria dels lectors de Jorge Amado. Ara, en el moment de la mort de l'escriptor, servidor vull escriure un parell de paraules d'agraïment a qui me'n va fer confrare, a principis dels 70, que no és altre que Basilio Losada, que ahir ens parlava d'Amado en El País, com sempre amb autoritat i aquesta finesa inclassificable que defineix un bon lector, un lector fred i apassionat, un lector a qui els coneixements culinaris no aminoren els plaers gastronòmics. Losada va ser l'introductor de Jorge Amado a Espanya, i potser ho va fer abans d'hora, o potser és que l'editorial per a la qual treballava, Luis de Caralt, no tenia bon feeling amb el públic destinatari natural del brasiler. Així, va impulsar la publicació "i va traduir" llibres com Los pastores de la noche o el ja esmentat Los viejos marineros, que no reberen, en absolut, una acollida d'acord amb els seus "a parer de servidor" grans valors literaris, sovint posats en dubte pels més exquisits. De manera que, Basilio, gràcies, després de tants d'anys, perquè així el teu estimat Jorge Amado m'ha fet companyia molt de temps. Si hagués hagut d'arribar al seu món pels conductes «normals», ara tendria la sensació d'haver perdut més anys dels que he perdut en bestieses. Jorge Amado, per dir-ho a lo aviat, és el miracle de la literatura feta país, cultura, humanitat. Sense ell, els nostres cors no haurien acollit tota una legió de personatges que han eixamplat la nostra experiència, la nostra vida. Bé, què hem d'anar a dir, m'agradaria que els meus amics i totes les persones de bona pasta llegissin els llibres de Jorge Amado: de qui totes les persones de bona pasta haurien volgut ser amics.