Ja no sé si és per la calor o pel meu estat mental d'absolut estoïcisme, però les novetats del cas Mapau/cas Matas no m'han indignat i, cosa que és encara més trista, no m'han sorprès gens. Entre el tradicional posat per a la premsa de n'Ana Obregón i la reacció dels conservadors, jo, ulls clucs, prefereixo el biquini verd amb margalides, perquè la frivolitat mai no ha estat una de les meves debilitats. Es veia venir d'un tros enfora que això conduiria a imputacions dels segons i a irresponsabilitats dels de sempre. D'un home que arribà a President via traïció i que es mantingué en el càrrec pagant grans campanyes de comunicació no es pot esperar gaire. Jo, la veritat sia dita, no esperava res però m'imagino que en Cardona, que tanta roba li deu haver guardat, confiava com a mínim en un poc de fidelitat. Però la fidelitat no està de moda, de fet no ho ha estat mai ni en les parelles, ni en la política. Els ingenus ens imaginem un món més just i quan coneixem una nova trama com la compra de vots amb doblers públics suposem que això és un escàndol i que veurem desfilar Matas i Estaràs i fins i tot volem que qualcú ens digui d'una manera clara què va passar amb els nostres cèntims. A hores d'ara, tant se val si el Ministre i la diputada desfilen o no, perquè em fa la sensació que no aclarirem gaires coses. El Partit "en aquest cas és el Popular, però no oblidem que el PSOE va ser el primer a donar lliçons" té eines suficients per allargar el procés i dificultar la tasca de la justícia. Amb la feina d'en Cardenal i qualque cap de turc que en un moment donat els pugui servir, els conservadors arribaran a les eleccions amb el mateix candidat i perspectives que en l'anterior convocatòria. Vist això, jo recomano que a cada jugada política, feta amb la frivolitat a la qual ens tenen avesats, tothom extregui les seves conclusions, independentment del curs d'una justícia cada pic amb menys credibilitat.