Fa dotze anys que tenia, perdut entre mil llibres, el relat autobiogràfic «El peso de la paja» de Terenci Moix. La lectura d'aquest llibre de memòries, on l'autor ens parla d'«el cine de los sábados», ens demostra que en Moix és un dels intel·lectuals catalans que més bé coneix el cinema universal. La lectura es fa d'un glop i és un autèntic plaer enmig d'aquest estiu maligne que ens ofega amb una calor aclaparadora. L'amic Terenci, en castellà pur i molt ric, com el del seu prologuista Pere Gimferrer, de la Real Academia Española, ens regala un llibre que, sens dubte, ens ajuda a recuperar el do diví de la rialla i la convicció que vivim a un món de folls, si més no de «pardalangos»...