Hi ha un refrany que diu que «cada cosa a son temps, i a l'estiu cigales». M'ha vengut al cap com qui no vol la cosa, tot pensant en les fires de primavera i de tardor on, amb aroma de rebosillo, el ministre de les aigües residuals, entre d'altres augustes competències, és rebut per la comitiva i és passejat a ritmes d'hosannes nostrats entre les bestioles autòctones o d'importació, que es miren indiferents la feta i deposicionen a l'ampla sobre un tros d'asfalt dissimulat amb una embosta de palla, no per fer rústic, sinó per fer més higiènica i suportable la ferum de cara als distingits visitants, i fer més fàcil, l'endemà, la tasca de neteja de les brigades municipals.

Però arribà el cas Mapau, que vist de lluny tenia totes les entresenyes de ser autèntic «verrim» i potser desdeia entre tanta murtra figurada, i el ministre de les mates i les estepes boscanes posà forqueta una mica a les seves passejades firals i es dedicà, amb la sigil·lositat d'un contrabandista, a fer visites sorpreses a hospitals en perpètua construcció i a dessaladores triomfals, que llavors eren esbombades profusament i fotogràfica a través dels mitjans informatius. Potser, també declinà algunes invitacions, perquè es trobà immers en el frenesí d'altres ocupacions. Com un grup de rock que ha de «vendre» el seu producte, ell també es trobava fent «bolos» tot venent el PHN, que no és, malgrat les aparences, cap nom estrambòtic de hip-hop o de heavy-què-putes-sé-jo; ni tampoc el nom d'una clandestina droga sintètica, o d'una asèptica fórmula farmacològica naturista que permet ereccions contínues i intermitents. Havia de promocionar el seu PHN per fregar-lo pels morros dels qui no creuen en els seus efectes balsàmics i fer notar, sobre el terreny, que amb el PHN qualsevol inclemència natural "tant se val que fos pluja intensa com sequera" seria convenientment canalitzada i minimitzades les conseqüències voràciques que pogués comportar. Però tota cosa al seu temps...

I a l'estiu, pregons. Perquè no cal oblidar que tots aquests sacrificis eremítics als quals es troba sotmès el personatge, circumstancialment ministre, no tenen altre objectiu que recobrar el petit usdefruit del seu regne al mig del mar. I convé donar la talla, i generar-se una bona imatge d'home senzill i comprensiu amb els problemes de cada dia. I això no s'aconseguiria mai passejant amb unes bermudes florejades pel Club de Mar o per Punta Portals, que això només encén l'enveja i la rancúnia cap a homes com ell, que no ha estat tocat per la gràcia divina. I això no fa pujar el baròmetre electoral. Convenen algunes activitats més acostades al poble, sentir més de prop si usen Profidén o Colgate. Però qui s'endinsa dins un berbena? Qui s'acosta a menjar la pols dels roquers, alguns d'ells catalanistes, i es mescla entre tanta estelada perniciosa i desconeguda, que sembla més l'arribada a la meta d'un coll pirinenc del Tour, que no una mansa plaça de poble del petit regne enmig del mar? I què millor que un pregó? Un pregó és un acte cívic, on la gent escolta, calladeta i amb actitud de repòs. Un pregó amb quatre paraules velles i cantelludes, com el mantí d'una arada prima "no hi fa res, que els redactors s'hi passin tres setmanes per cercar-les dins les planes verges dels seus diccionaris. Un pregó sense massa palatals "i si les declarassin anticonstitucionals, com si fossin filles bordes de la «kale borroa», les palatals" perquè el poble encara serva una certa sensibilitat lingüística i troba ofensiu aquest parlar dictatorialment llonguet que emanen les seves eles bledes. Un pregó amb una mica de happening abans, que això dóna més publicitat i reblaneix el coret dels indiferents. I quatre paraules disperses... I a veure si l'any que ve el convida en Jaume, a sa Pobla, i també en Pere a Inca, per preparar-se per al gran colofó, cinc mesos abans de les eleccions, a Palma, al costat d'en Joan, que permetrà que el faci més de mig en castellà i així no patinarà damunt el verdet immund de les palatals...

P.S. Un regidor de Ciutat del seu partit, per ventura per fer mèrits i perquè ningú no tengui l'ocurrència de fer-lo davallar fins al lloc catorzè, on segur que no entra, i tot seguint les passes de l'astre rutilant, també, a una populosa barriada de Ciutat, convidat per la fidelíssima associació de veïnats, va llegir, que no és el mateix que fer, el pregó de les festes. Però com que només quedaren a escoltar-lo quatre rates, per dir-ho en llenguatge planer, i ningú no se'n va fer ressò, jo també contribuiré, desinteressadament, a mantenir l'anonimat d'aquesta obscura i silenciada maniobra.