En sentir la paraula «nacional», com ara «reconstrucció nacional», «identitat nacional», «cultura nacional», «costums nacionals», els de la meva quinta i condició social, amb quaranta anys d'«espíritu nacional» i vint més democràcia i «promoció nacional», no ho tenim gens fàcil de separar de «la nación poderosa, nuevamente ha de ser, nuestra España gloriosa, que jamás dejó de vencer». Vet ací, la mosca collonera que em pica sovint, en veure l'entusiasme verbal de determinats col·legues que, ara i aquí, parlen de l'esperit nacional amb el mateix accent «nacional» de fa seixanta anys. Jo només sóc nacionalista del cor, reina meva, no voldria et pensessis que sóc un espia d'altra nació...