M'envia l'amic Cil Buele, del PSM, un article que cap dels diaris de la nostra comunitat balear no li ha volgut publicar. És al meu veure un article magnífic, tot i que, com molt bé ha escrit na Carme Llul, hem convertit els actes de comunicació en autèntics abocadors de paraules. Jo som el primer que, en lliurar-me a escriure aquest article mínim, sempre em trob amb qualque paraula que, per bé o per mal, m'han abocat al femer de les polèmiques, amb un sentit absolutament contrari al que jo li vull donar. És el cas de la paraula «Madrid», que per mi significa edat potent, triomf professional, dona amant, fills alegres i amics fraterns i que per tu no és més que un mot tabú que et provoca l'odi a Espanya, al rei d'Espanya i a tots els espanyols que t'acomplexen. En Cil titula «Madrid i la mar», però no ofèn, t'ho jur...