És preferible estar a l'aguait i anar ben alerta, quasi com la dona de la família Teixera de Valladolid, guaitant per la finestra fusell en mà. Perquè si ens relaxam passa que ve l'agost, tothom se'n va de vacances i els mitjans de comunicació han d'omplir el diari. Un recurs habitual "al marge dels típics reportatges de la seguretat a les platges, les cremes solars, la família reial i el seu/nostre iot" és el d'emprar enquestes sociològiques que dins el ritme voraginós de l'hivern haurien romàs oblidades a qualque calaix, però que ara ens poden omplir una plana. I gràcies a aquest cúmul de necessitats i mancances, fa uns dies un estudi finançat per l'Institut de la Dona ens ha constatat el que moltes ja intuíem: en les generacions vinents no podem dipositar gaires il·lusions. Les xifres ens diuen que el 23 per cent dels al·lots entrevistats creu que si les dones cobren manco que els homes fent la mateixa feina, a determinades empreses, és perquè els homes treballen millor, un 19 pensa que la violència domèstica és un problema de família, un 33 justifica la violència i quasi la meitat considera que la qualitat més important en una dona és l'atractiu físic. Resultats com aquests no fan més que confirmar que pràcticament tot continua igual, per molta reforma educativa, quotes femenines i discursos políticament correctes, la realitat s'inclina de cap al sexisme. I precisament per començar a inclinar la balança cal ésser un poc més honest i deixar-se de polítiques efectistes i buides de contingut. Estic convençuda que quan ens escandalitzem en mirar molts anuncis que ara no ens criden l'atenció, la dona faci feina en condicions reals d'igualtat, tenguem una ministra d'Economia o Afers Exteriors i que el dret a regnar es regeixi per raons de primigènia i no de sexes, unes xifres com aquestes serien dignes d'una menció a la portada dels diaris.