Al juliol del 2001, un diumenge qualsevol, mentre mossèn Salom em dedica un llibre sobre els hutus i tutsis del Burundi a la rectoria de Santanyí, dos vells amics d'aquesta vila, en Blai Bonet i en Miquel Nigorra em parlen, un per cada orella de l'ànima, simultàniament, de la terra, de la llengua, de la cultura, de la globalització i de l'ecotaxa. Dues nines que han treballat a un sondeig que s'acaba de publicar riuen a taula, a Cala Llombards, i em demanen un angelot sobre els sondeigs i un altre sobre el pla de xoc. L'home del quadre que fascinà el poeta B.M.A. ens mira de cua d'ull i riu també. Jo dic que, amb l'ecotaxa es podria, a més de restablir l'ecologia, fins i tot, l'ús normal de la llengua, però em tem que això vol dir que només podrem fer ús normal de la llengua dels turistes que paguen l'ecotaxa...