El segell «universitat» hauria/ha de portar sempre inevitablement associats els valors ciència i rigor. D'aquí a poques setmanes començarà una nova edició, la número trenta-tres, de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que té lloc a la localitat nord-catalana de Prada de Conflent. Una edició que, en el llindar del segle XXI, comença marcada per un profund debat de renovació que ha pres una clara dimensió pública aquests dies arran de la dimissió de Manuel Castellet com a president del patronat de la Fundació UCE, càrrec que ostentava en tant que president de l'Institut d'Estudis Catalans. Nombroses veus (Joan Tugores, rector de la Universitat de Barcelona; Rosa Ma. Virós, rectora de la Pompeu Fabra; Josep Ma. Nadal, rector de la Universitat de Girona; Miquel Gassiot, rector de la Ramon Llull; Francesc Toledo, rector de la Jaume I de Castelló; Armand Alberola, catedràtic de la Universitat d'Alacant; Jean-Michel Hoerner, rector de la de Perpinyà, Ricard Torrents, rector de la Universitat de Vic, nombroses i qualificades veus, idò, se sumen en la reivindicació d'una reorientació i una major implicació de les universitats en el disseny de la línia estratègica de la UCE, nascuda el 1969 a l'empara de l'esperit del maig del 68. Revitalització que passa per actualitzar els ideals de la catalanitat i la cultura com a bases de construcció d'uns Països Catalans moderns, en el bon sentit de la paraula. La Universitat de les Illes Balears (UIB), que l'any passat aportava un 11'35% de les matriculacions, fa part de la Fundació UCE, tal com recordava amb «orgull» el president Francesc Antich en un aclamadíssim discurs de cloenda. La societat illenca té avui el dret a saber quina és l'aportació de la seva Universitat en aquest imprescindible debat cap a una UCE capaç d'incidir positivament en el futur del seu país.