Al diari «Pueblo» de Madrid, on ens férem el 90 per cent dels periodistes que encara piulam en aquest País, els mestres que escrivien a les pàgines d'opinió remugaven sovint, perquè «el Butanito», aleshores més jove que els més joves d'aquest diari, ja guanyava tres o quatre vegades més que el periodista més qualificat del gremi. Jo hi era i, per això, ho puc dir. Ara, quan el Butanito i un servidor ja som tan vells com els més vells d'aquest diari, tot i que ja no hi ha una dictadura culpable, es torna a produir, al nostre gremi, l'eterna paradoxa, o sia, que el sou de determinats periodistes està en proporció directa a l'analfabetisme, carrincloneria i xafarderia amb què es practica la professió periodística. En ésser grans, els angelots volen ésser Teresa Campos, Gran Hermano, Tómbola o... pilots d'Iberia.