La maduració democràtica de les societats és un procés lent, irregular i vernacle "lligat a les especificitats de cada lloc. Aquests dies s'ha posat una vegada més de manifest que la nostra societat no ha madurat homogèniament, o, altrament dit, que hi ha moltes parcel·les d'aquesta societat on la democratització troba més obstacles que en d'altres. Una societat democràtica té uns mecanismes eficaços de repartiment de la riquesa. En una societat autènticament democràtica no es pot compatibilitzar, per exemple, un PIB de privilegi i uns salaris de comunitat mediocre. La societat on fallen aquests mecanismes "la societat amb un empresariat golafre" està exposada a un caos intermitent, perquè les injustícies estructurals acaben saltat en el lloc menys "o més, segons" adequat i en el moment menys "o més, segons" oportú. No és veritablement democràtica una societat en la qual la satisfacció de les necessitats bàsiques "habitatge propi, per exemple" és a l'abast cada dia d'una part proporcional més petita de la població. Les relacions laborals també són un bon indicador de la maduresa democràtica d'una societat. La capacitat de negociació i d'entesa és un laboratori amb instruments de precisió. S'hi manifesta en bona part la vertebració social, la capacitat de la societat civil per organitzar-se, per acceptar les normes de la representació. D'altra banda, una societat democràtica és una societat ben informada i amb un bon coneixement de les responsabilitats de cadascú. La complexitat cartogràfica de les distintes administracions no és una bona excusa per extraviar-se en el recorregut de cap a l'exigència de responsabilitats. I, també, una societat democràtica és una societat transparent, en la qual els motius de les coses són a la vista de tothom i no hi ha lloc per a tractorades sense tractors, organitzades per gent que no té els interessos a l'agricultura. El caos d'aquests dies és ple de desbarats bananers: un estat d'injustícia social que clama venjança a la terra, incapacitat d'organització de la representativitat dels treballadors, demanda de responsabilitats amb destinatari equivocat i maniobres per desqualificar políticament un govern que ha sabut estar molt més a l'alçada que aquests que, com el Foment, li exigien que acabàs amb la vaga: militaritzant el servei, per exemple, senyors del Foment?