Don Gabriel Escarrer ha parlat a Santo Domingo en defensa del model turístic de les Balears. Des que el senyor Gabriel Cañellas va ser presentat a Puerto Rico com el gran defensor del medi ambient i com l'avantguarda de l'ecologia a Europa, és aconsellable no enfadar-s'hi massa, no fer massa cas de les declaracions que ens arriben des del Carib. El senyor Escarrer ara parla de conservar la naturalesa i els «valors autòctons, tant culturals com paisatgístics i històrics». Hi ha dues maneres de reaccionar: Nunca es tarde si la dicha es buena; o: A buenas horas mangas verdes, subratllant el verdes.
És millor la primera reacció. És una reacció en positiu, com ens agrada tant de dir, ara. Però és que el senyor Escarrer ha dit moltes més coses, es veu, algunes de les quals revelen estats d'ànim que no hauran agradat gens a aquells que se suposa que volia agradar. Però fixem l'atenció en una altra de les observacions de l'hoteler: a les Balears, diu, on abans hi havia hotels ara hi ha jardins.
És clar que ho ha dit en el Carib, aquest mateix mar que es va haver de tapar les orelles per no sentir que Cañellas era l'avantguarda de la consciència ecològica europea. Dir les coses en el Carib és una nova forma d'hipèrbole balear. I que no és nova, ja que molts d'illencs emigrats a aquelles terres de vegades contaven històries meravelloses, sense cap vinculació amb una realitat més prima.
El senyor Escarrer deu haver après de Fidel Castro que no hi ha millor manera de distreure la realitat que contar sopars de duro. Com s'hauria atrevit a dir, aquí, que on hi havia hotels hi ha jardins, quan en realitat tenim un munt de solars esdevinguts abocadors, plens de rates, xeringues, escenari de brutícia i sordidesa? La història es pot contar així: recordem aquelles imatges en què Jaume Matas i Fageda se somreien davant un hotel, el Rembrandt, a punt de ser esbucat, i prometien que en el solar en qüestió s'hi aixecaria el verd dels jardins, s'hi sentiria córrer l'aigua dels brolladors i l'aire aromàtic hi seria brodat pels cants dels ocells. El senyor Escarrer degué fer la foto finish massa precipitadament, i ja passeja aquell jardí pel Carib, des d'on en deu percebre els perfums.
Senyors dominicans, alerta amb segons quins mallorquins. La majoria d'hotels esbucats són solars plens de rates i escombraries en fermentació, especialment activa aquests dies de calor. Els que, al costat de Jaume Matas, es comprometeren a fer-hi jardins, ara diuen que no volen pagar alguna cosa que en el moment de les promeses ja se sabia que calia pagar. Atenció, dominicans: la majoria dels jardins de què us parlen no existeixen. Us ho dic perquè, si algun dia us sentiu enganyats, sapigueu que no tots els mallorquins us han volgut emblanquinar. (I, al Carib en general: no és cert que Cañellas fos abanderat de l'ecologia europea. No va ser així, en tenim proves.) A molts de mallorquins ens sabria greu que ens prenguéssiu a tots per mentiders.
