Encara que qualcuns s'encarreguen d'amagar la realitat tal com és, la veritat és que en els instituts de secundària es viuen experiències d'allò més increïbles. Qui en té la culpa? N'hi ha que acusen els professors, d'altres diuen que tot prové dels pares i dels problemes de desestructuració familiar, etc. Però els més prudents apunten que és la mateixa societat la que genera els comportaments conflictius. Si des d'una sala de professors veim com un alumne es davalla els calçons i ens mostra el cul (com ens va passar a principi d'aquest curs) i després de parlar amb sa mare aquesta ens diu que és mentida, que no pot ser mai, que el seu fill és un sant, que això és una invenció dels professors, etc. Quina sortida ens queda? De tant en tant en els instituts de secundària es viuen situacions ben desagradables, perquè els pares dels alumnes conflictius neguen el que fan els seus fills i, a més, acusen els docents de qualsevol cosa. Això si no ens tiren en cara les festes i les vacances de l'estiu! Mentrestant, alguns alumnes es pensen que poden insultar tranquil·lament els professors i qüestionar la feina que fan cada dia per a ells, que no valoren, perquè no els interessa.

Cal recordar, però, que es tracta d'una minoria, la que provoca les situacions de conflictivitat. Per tant, és ben necessari que se cerqui una solució per tal d'evitar que els alumnes amb ganes de fer feina s'apuntin al «grupet» dels qui no fan res i emprenyen i dinamiten les classes. Ben cert és que molts d'aquests alumnes arrosseguen, generalment, un historial familiar penós (maltractaments psíquics o físics, manca d'afecte, pèrdua de pare o mare, etc.). Després resulta que ens fan pena i ens creix un sentiment de culpabilitat. Quan un esperit feble es troba nedant entre aquestes situacions, no és estrany que s'enfonsi i caigui en el pou de la depressió.

No obstant això, la cosa no pot continuar així i s'ha d'estudiar qualque manera per poder atendre correctament aquests casos i evitar que la resta d'alumnes es podresquin irremissiblement. Si deixam fruita corcada prop de la fruita bona, ben aviat no ens quedarà res!