En literatura tothom diu la seva. Per si no n'hi hagués prou amb les novel·les de Rosa María Quintana i de Marina Castaño, Ana Botella fa un primer tempteig literari. Tanmateix, en aquest cas, tempteig no és sinònim d'improvisació. Vull dir que no puc creure que la senyora Aznar, en aixecar-se del llit un matí qualsevol, li enflocàs a José Mari que es disposava a prologar i comentar una antologia de contes amb la mateixa naturalitat que li diu que som al juny i els cirerers han fruitat. La irrupció en el món de les lletres de la senyora Botella obeeix a una ben planificada operació de màrqueting. La relació de la dona i els llibres té una certa tradició a partir dels començaments del segle passat. I encara ara totes les especialitats de lletres són considerades carreres de dones. Ana Botella, amb el seu desembarcament literari a través del conte infantil, s'ha apropiat d'un arquetip femení de la dreta liberal "inquietud cultural, sensibilitat, vocació didàctica", i conrea la imatge de dona assenyada en la qual s'emmirallen una infinitat de les seves coetànies. A més a més, a través de Érase una vez, Ana recupera la seva condició de mare de família preconciliar i posa de relleu la seva voluntat d'educar les criatures a toc de queda. Però anem per parts. En el llibre, la senyora Aznar analitza les virtuts i els defectes "cal suposar que morals, perquè analitzar els literaris ja seria massa atreviment" dels personatges que ha creat la fèrtil imaginació de Poe o de Perrault. En fa, dels personatges, allò que se'n diu un retrat psicològic conforme a les pautes de comportament que una persona de la seva formació considera correctes, i a continuació proposa que el lector o la lectora del conte "que hem de suposar que comparteix la seva anàlisi" enceti un debat amb la criatura que fa d'oient. És a dir, que Ana Botella elimina les barreres de l'edat entre els uns i els altres i els dóna arguments per tal d'allargar la conversa tant com vulguin. A aquesta funcionària d'Hisenda en excedència li haurem de reconèixer que ha procurat modernitzar el concepte macarrònic que la dreta tenia de la imaginació. Antigament, les monges ensenyaven els infants a fixar la mirada en una postal de Santa Maria Goretti i, a continuació, els feien mirar cap amunt, també sense parpellejar, de manera que veien la imatge de la santa reproduïda en el cel. Afortunadament fa temps que la dreta considera el llibre un element formatiu, però han calgut gestos com el d'Aznar visitant Alberti o el d'Ana Botella marcant les pautes de lectura que s'han de seguir per a entendre els contes clàssics de la literatura universal, perquè una part d'aquesta dreta deixi de considerar el llibre com un bé innecessari. D'altra banda, la senyora Aznar indica el temps que dura la lectura de cada conte. Aquesta especificació duu implícit un missatge d'ordre i de disciplina familiar, que es troba en sintonia amb el caràcter del Partit Popular i de la dreta més antiga. El fet de saber la durada dels contes, permet als adults administrar la lectura com un premi o com un càstig. Demà és diumenge, deu minuts de conte. I si la criatura ha vessat un tassó damunt les estovalles mentre sopava? Cinc minuts de conte i a dormir. Els seguidors del seu espòs consideraran que la senyora Aznar, no pel fet d'ésser sensible i culta, deixa de dur el timó de la llar presidencial amb mà ferma. La seva antecessora a Moncloa, la senyora Romero, no hauria pogut donar aquesta imatge tan gratificant, perquè intel·lectualment era, i encara és, un espècimen il·lustre del Maig Francès. Però també va intentar l'aventura literària, des d'una òptica ben diferent de la de la senyora Botella. Fins i tot potser més ambiciosa, no endebades va pretendre donar cohesió a la generació de narradors castellans de la transició, per tal de liderar una nova «Edad de Oro» de la literatura espanyola. I naturalment la cosa no va reeixir. La moguda va reduir-se a un nombre indeterminat d'àpats amb gent de les lletres i a la publicació d'un grapat de novel·les vulgars. Tanmateix és evident que va entendre que el seu lloc era entre els llibres. Altre temps, les primeres dames de l'Estat s'interessaven per la beneficència i pel folklore. Aquests costums ja han quedat obsolets, cosa del tot lògica. La literatura vesteix més i, a parer de molts, és igualment intranscendent.