Fa una vintena d'anys i busques, moltes busques, estàvem en plena situació preautonòmica i, almanco a Mallorca, que era on jo era, vivia i existia, i els especialistes en semàntiques diverses sabran el que vull dir, ens removíem com si a les cadires hi hagués puces, com si dins les sabates hi duguéssim pedrolins, vèiem claríssim que ens volien encolomar un estatut d'autonomia magrel·lo, de tercera, tot argumentant que era absolutament el mateix, que tira tira, poc a poquet, tanmateix accediríem als mateixos drets i competències de les anomenades comunitats històriques, de primera divisió. Record vetllades de molt bon paladar. Com és ara la del celler de Son Torelló de Sineu, on Biel Majoral cantà amb acompanyament de ximbomba allò de: «En Franco fumava puros/ i el seu cunyat picadura/ i noltros per ventura/ qualque cossa pel collons.../». Ho recordes, Biel? Eres gran i fresc com una camaroja aleshores i encara ara, amic. I una altra que férem a Algaida a un local que semblava un teatre, just abans d'arribar a la plaça, un carrer a l'esquerra endins, on un esperpèntic Pere Llinàs deia collonades tamany natural i un jovencell local li va haver de dir, cansat de Mallorca, Mallorca, ni partits ni punyetes, Mallorca, dic, li enflocà: «vostè no és original, senyor Llinàs, això ja ho deia Hitler». I s'armà, clar. I les preguntes ballaven, rebotaven per les parets de les assemblees, les reunions de colles, partícules, que ens anomenàvem d'esquerres més que res perquè, a la dreta sols hi trobàvem interessos, (i t'ho deien: sí, jo som fuster i he aconseguit el contracte per fer les persianes de totes les habitacions de dos hotels de Can Picafort, què passa?), i a l'esquerra, qualque pic, idees. He de confessar que, ideologies definides, eren clares i enfora unes de les altres, com els agres dels esclata-sangs. I les preguntes eren: per què al País Basc han de tenir millor règim fiscal que nosaltres d'entrada? Pel xantatge de les pistoles d'ETA? Era admissible poder arribar a la conclusió que les bombes tenien pes específic de cara a les decisions de Madrid? No era i representava allò una clara incitació a la violència? I el Principat amb la força i la coherència de la burgesia anant colze amb colze? I Navarra per similars arguments? I Canàries, que gràcies a un senyor que semblava esperitat, nerviós, hieràtic, Sagaseta de llinatge, que a força d'escàndols dialèctics al Parlament es va fer sentir clar i fort a Madrid? I els nostres polítics punters, on eren a l'hora de la brega? Don Jeroni Albertí, UCD., molt marcat de prop econòmicament, «pressing» per un tub, en aquell invent que arreplegava personal presumptament cinc virtuts, que no som d'aquí ni som d'allà, i també franquistes reciclats, moderats quan això significava tenir la camia blava i els correatges amagats dins el canterano «sine die». L'AP del senyor Canyelles, Cirerol (que va fer unes reverencials declaracions a la premsa sobre les ingents virtuts de l'ínclit general que acabàvem d'enterrar al «Valle de los Caídos»), i demés companyia, que com que eren recalcitrants en allò de «una, grande i libre», idò votaren que no a l'Estatut d'Autonomia. I després, per aquelles casuístiques del populisme hàbilment exercit, varen haver d'assolir el poder autonòmic, i per tant el deure de desenvolupar un estatut en el que, no és que no se'l creguessin, succeïa que no el volien. I així s'escriu la història.
Mentre, ara mateix, tants anys després, Educació mal finançada, Sanitat que els déus facin que no l'hagueu de tastar, carreteres i mitjans de comunicació en un precari perillosíssim, l'aigua de la Costera que ja ho veurem d'aquí a dos anys si hi arribam, una agricultura i ramaderia en estat de coma, que sols sembla que tira per bé quan Mateu Morro acala el cap davant els cappares grossos i es grata la butxaca, una patronal de l'hostaleria que orgasma quan pot fer pam i pipa a Celestí Alomar... I tot plegat perquè, un un llamp de dia, a Madrid, un polític illenc una mica estaferil·lat, va haver de dir: sí, senyor!
