Aquests dies hem tengut notícia que l'edició que hi ha a l'abast
del magnífic llibre d'Orwell, Homenatge a Catalunya, és encara la
versió censurada que el franquisme va deixar publicar. És obvi que
la principal raó d'aquesta inusual tolerància rau en el més que
visible anticomunisme visceral d'esquerres que Orwell mostra al
llarg de tota la narració i, sobre tot, en la interpretació dels
fets, fins el punt que en un intent de servar mínimament
l'objectivitat històrica, separa de forma clara i llampant el que
ell presenta com a fets objectius del que seria la seva
interpretació d'aquests fets, esbiaixada per la seva militància en
el Partit Obrer d'Unificació Marxista, el POUM, un dels dos bàndols
republicans que varen lluitar entre ells a la Barcelona dels
primers dies de la guerra incivil. A part de la sorprenent notícia
de saber de la permanència de la versió censurada, avui també escau
recordar una de les anècdotes que Orwell relata del front
republicà, i que fa referència a unes granades de ma que eren
conegudes amb el nom de "les neutrals" ja que el seu funcionament
era tan defectuós que mataven per un igual tant al que les
llançaven com als destinataris.
Pel que sembla, la nissaga d'aquestes bombes de ma neutrals de
les que parla Orwell ha evolucionat al mateix ritme que les
tecnologies per matar, fins arribar a un dels seus representats més
qualificats i publicitats com són els míssils antimíssils amb un
nom, Patriot, que resumeix totes les essències de la seva raó de
ser. Els Patriot varen ser emprats a la guerra del Golf del 1991
contra els míssils Scud llençats pels iraquians i, malgrat la gran
campanya publicitària que va revoltar el seu debut en públic,
posteriorment han estat documentats dubtes més que raonables sobre
la seva eficàcia, i que recomanarien un canvi de nom, més adaptat
als seus resultats, i que aniria en la direcció del nom de les
granades que esmenta Orwell, tot i que patriotisme i neutralitat no
acostumen a ser termes gaire compatibles. L'eficàcia dels Patriot
va ser un tema de gran controvèrsia en el seu moment entre els
partidaris i detractors de la coneguda Iniciativa Estratègica de
Defensa americana, la guerra de les galàxies, és a dir, la creació
d'un paraigua nuclear format per míssils antimíssils i que
suposadament protegiria els Estats Units i, possiblement els seus
aliats, d'un atac nuclear per part de forces enemigues. El debat
sobre l'eficàcia dels Patriot al senat americà va tenir rivets
tragicòmics, fins al punt que va ser necessari precisar que volien
dir els militars quan explicaven que els Patriot havien interceptat
41 d'un total de 42 míssils Scud, ja que després de filar molt prim
va quedar clar que pels militars interceptar no volia dir destruir.
Per altra banda, altres experts varen donar xifres que demostraven
que no hi havia diferència entre els danys produïts pels míssils
iraquians abans i després de fer servir els Patriot. Tot plegat va
acabar amb l'adveniment de l'administració demòcrata i
l'abandonament subseqüent d'aquesta iniciativa. Ara el retorn al
poder dels republicans ha propiciat que Bush fill hagi fet
desenterrar un projecte que ja va intentar tirar endavant, sense
èxit, el seu pare. Els ciutadans d'Europa, i de la resta del món,
tenen motius reals de preocupació davant la possibilitat que
aquesta iniciativa progressi, sobre tot perquè ens podria installar
en una falsa i perillosa sensació de seguretat que, avui per avui
cap tecnologia no pot proporcionar, simplement perquè cap
tecnologia no pot oferir un cent per cent de seguretat en el seu
funcionament. Per altra banda, pensar que un paraigua d'aquesta
casta ens fa immunes a un atac nuclear és un greu entrebanc per
l'impuls d'altres solucions més eficaces, com el desarmament total.
Aquest és, en definitiva, l'autèntic perill associat a la guerra de
les galàxies, perquè, fet i fet, no hi ha cap arma que no sigui
desesperadament neutral, com les granades que esmenta Orwell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.