Aquests dies hem tengut notícia que l'edició que hi ha a l'abast del magnífic llibre d'Orwell, Homenatge a Catalunya, és encara la versió censurada que el franquisme va deixar publicar. És obvi que la principal raó d'aquesta inusual tolerància rau en el més que visible anticomunisme visceral d'esquerres que Orwell mostra al llarg de tota la narració i, sobre tot, en la interpretació dels fets, fins el punt que en un intent de servar mínimament l'objectivitat històrica, separa de forma clara i llampant el que ell presenta com a fets objectius del que seria la seva interpretació d'aquests fets, esbiaixada per la seva militància en el Partit Obrer d'Unificació Marxista, el POUM, un dels dos bàndols republicans que varen lluitar entre ells a la Barcelona dels primers dies de la guerra incivil. A part de la sorprenent notícia de saber de la permanència de la versió censurada, avui també escau recordar una de les anècdotes que Orwell relata del front republicà, i que fa referència a unes granades de ma que eren conegudes amb el nom de "les neutrals" ja que el seu funcionament era tan defectuós que mataven per un igual tant al que les llançaven com als destinataris.
Pel que sembla, la nissaga d'aquestes bombes de ma neutrals de les que parla Orwell ha evolucionat al mateix ritme que les tecnologies per matar, fins arribar a un dels seus representats més qualificats i publicitats com són els míssils antimíssils amb un nom, Patriot, que resumeix totes les essències de la seva raó de ser. Els Patriot varen ser emprats a la guerra del Golf del 1991 contra els míssils Scud llençats pels iraquians i, malgrat la gran campanya publicitària que va revoltar el seu debut en públic, posteriorment han estat documentats dubtes més que raonables sobre la seva eficàcia, i que recomanarien un canvi de nom, més adaptat als seus resultats, i que aniria en la direcció del nom de les granades que esmenta Orwell, tot i que patriotisme i neutralitat no acostumen a ser termes gaire compatibles. L'eficàcia dels Patriot va ser un tema de gran controvèrsia en el seu moment entre els partidaris i detractors de la coneguda Iniciativa Estratègica de Defensa americana, la guerra de les galàxies, és a dir, la creació d'un paraigua nuclear format per míssils antimíssils i que suposadament protegiria els Estats Units i, possiblement els seus aliats, d'un atac nuclear per part de forces enemigues. El debat sobre l'eficàcia dels Patriot al senat americà va tenir rivets tragicòmics, fins al punt que va ser necessari precisar que volien dir els militars quan explicaven que els Patriot havien interceptat 41 d'un total de 42 míssils Scud, ja que després de filar molt prim va quedar clar que pels militars interceptar no volia dir destruir. Per altra banda, altres experts varen donar xifres que demostraven que no hi havia diferència entre els danys produïts pels míssils iraquians abans i després de fer servir els Patriot. Tot plegat va acabar amb l'adveniment de l'administració demòcrata i l'abandonament subseqüent d'aquesta iniciativa. Ara el retorn al poder dels republicans ha propiciat que Bush fill hagi fet desenterrar un projecte que ja va intentar tirar endavant, sense èxit, el seu pare. Els ciutadans d'Europa, i de la resta del món, tenen motius reals de preocupació davant la possibilitat que aquesta iniciativa progressi, sobre tot perquè ens podria installar en una falsa i perillosa sensació de seguretat que, avui per avui cap tecnologia no pot proporcionar, simplement perquè cap tecnologia no pot oferir un cent per cent de seguretat en el seu funcionament. Per altra banda, pensar que un paraigua d'aquesta casta ens fa immunes a un atac nuclear és un greu entrebanc per l'impuls d'altres solucions més eficaces, com el desarmament total. Aquest és, en definitiva, l'autèntic perill associat a la guerra de les galàxies, perquè, fet i fet, no hi ha cap arma que no sigui desesperadament neutral, com les granades que esmenta Orwell.
