Corpus Christi

Mirau, visitau els patis de Palma, i així veureu que no tot és brutor, renou, indisciplina i desgovern assolits en deu anys de confiança. Si voleu tenir una visió idíl·lica de la ciutat de Palma, visitau-ne els patis, fruïu-ne aquest silenci aquós que hi vessa la solemne distància assolida respecte de la història inoportunament contemporània. Els patis de Palma haurien de ser, ja al marge de l'arquitectura i del concepte convencional de patrimoni, espais protegits, perquè el temps hi és sotmès a un procés natural de purificació que el fa translúcid; i perquè la calma que hi cerca recer presenta unes qualitats úniques, que no trobareu en cap altre lloc de la ciutat. Més val, però, que no ho relacioneu amb aquesta pasterada de les recuperacions fagedo-rodriguezianes amb connivència amb quatre canonges desenfeinats. Les solemnitats reviscudes amb ecos llevantins sempre resultaran postisses, en aquesta terra, per més que lo llevantí encengui vibracions religioso-patriòtiques en una part de la població recentment establida. En els patis s'hi ha de badocar un dia qualsevol i "com aquell que diu" sense voler, una mica de passada: no perquè ara sigui el Corpus Christi. Entorn d'aquesta festa per ventura seria més adient la recerca d'altres monuments de la ciutat moderna, els monuments que caracteritzen, per damunt dels altres, aquests deu anys que el PP commemora amb tres rostres/generacions: un nin amb cara de cueta, un fulano a qui no deixaria les claus de ca-meva i un major amb un passat que servidor no subscriuria.