L'amistat, a ca nostra, sempre ha estat valor de llei, or de 24 quirats, o sia d'una densitat molt alta dins les meves relacions amb el personal més heterogeni. Som del particular parer que, d'entrada, amic meu ho és tothom. Després, l'experiència, els dies, els anys, alguna morrada contra qualque porta que no importava haver oberta, van redefinint els amics de veritat i la morralla. De tota manera, per estructurar una micoia l'assumpte, potser cal establir-ne una certa escala de ressonàncies. En primer lloc, els amics de la primera infància al poble, al barri, els primers jocs, a les bolles, a les baldufes, al cèrcol, a «bandidos» que sempre, indefectiblement, hi havia aquell que no volia jugar"hi si no havia de ser el xerif, circumstància ben aclaridora del seu comportament futur, comprovat en escreix moltes vegades. L'intensitat d'aquelles amistats et marca per a tota la vida, amb uns més i amb altres menys, però en general dura més que les piles aquelles de l'anunci. Podeu estar 10 anys sense veure-vos, però sempre, per garruts que siau, al retrobar-vos tornau a tenir 7, 8, 9 anys al coret del pit, a la contravora del cervell, a la pell ara ja amb rues, i fins i tot, si us hi fixau, podeu arribar a acabar parlant en aquell argot d'escamot d'aquells temps tan llunyans, tan tendres. Solen ser amistats de per vida.

Després, les amistats dels primers estudis, d'adolescència mal aregada en el nostre particular cas, franquisme en tota la seva esponera, tot era pecat i arribaren a fer-nos-ho creure, al manco temporalment. Compartir pecats també crea llaços amicals duradors. Les iniciàtiques masturbacions. Totsol o en companyia? Et demanava sempre el confessor, i tu li contestaves: totsol!, encara que hagués estat ben col·lectiva dins l'espès d'una mata de la garriga de Son Aulet. Amb una paraula, de tot aquella xarxa de vivències sempre hi quedava el solatge d'un parell d'amistats més i per a sempre, a tothora passades pel sedàs de les mútues circumstàncies, les dones respectives, la família, les maleïdes prudències en el parlar, l'actuar convenient per no ferir susceptibilitats qualificadores d'una correcta relació entre les veus blanques i la coral mixta... Ara no sé si he arribat a explicar-me. Malgrat tot, alguna d'aquestes amistats sobreviu en base a «soparillos», onomàstiques, noces i batejos dels fills, dels néts ja, Déu meu, com passa el temps!.

També solen trobar un cert camí de supervivència les amistats de la mili, ja sabeu, quan un personal ho passa molt fotut, se sol acostar al veïnat de llitera per, colze amb colze, aguantar millor la calabruixada que cau i has d'estrènyer les dents enmig d'un esbart que fa el mateix. Si endemés, molts anys després us retrobau i us comprometeu a un sopar mensual, avui aquí i el mes que ve a ca teva, la cosa pot arribar a ser molt gratificant i a funcionar d'allò millor. Veritat Llorenç de Selva, Miquel de Muro, Biel de Sa Pobla, Joan d'Inca?

També el rodolar dels còdols de la vida troba algun pic alguna romaguera que t'enganxa a la vorera del torrent de la feina, les activitats lúdiques, intel·lectuals. Amb aquests també sempre la mateixa tàctica bielenca que he dit abans: obertura de portes de pinte en ample, que ja les tancaré si ho consider prudent, just o necessari. L'experiència vital no et serveix per a res en aquests casos, perquè n'hi ha que se saben calçar molt bé la seva disfressa. El temps, les cosses a l'os de la cama, les genolleres dels esclats de les travetes, el viure, em dirà qui me pot acompanyar dins les meves senderes i qui és millor que es faci el més enfora possible. Finalment aquell personal que, inclosos dins el mateix paquet vacacional, conviviu una setmana, dues, d'una manera molt intensa. Són amistats que tenen molt poques possibilitats d'arrelar. La superficialitat es menja la substància, normalment. Artur, Anabel, Pere, Àngels, per una vegada m'agradaria equivocar-me. Paraula. Una abraçada forta.