Quan llegia l'article «Publicitat institucional» de Melià Ques, il·lustrat per Aranda, recordava els anys gloriosos que vaig viure a Madrid amb en Josep Melià Pericàs i amb el seu equip de mallorquins «monclovites». Ells feien, de sol a sol, la publicitat institucional més absoluta que jo he vist mai, de l'Estat, del Govern central, de la Constitució, dels estatuts d'autonomia, de les banderes regionals, de les nacionalitats reconegudes, etc. Contra ells i contra tot el que significàs democràcia, tolerància, llibertat i progrés n'hi havia uns altres, anomenats «patriotres», que només parlaven o, millor dit, només bramaven per la bandera única, per la pàtria única «Una grandes y libre» i et ficaven la bandera espanyola «hasta en la sopa», com diria ma mare, tan castissa, la pobra. En la mateixa línia crítica i d'humor de Melià i d'Aranda, jo també hi som!