El president d'Enagás afirmà ahir que el transport del gas natural des de la Península a les Illes Balears a través d'un gasoducte serà finançat per les tarifes i els peatges dels usuaris de tot l'Estat. Aquesta conclusió és lògica, de sentit comú, i no s'entén com algú ha intentat embullar la troca amb aquest assumpte. Mentre els ciutadans de les Illes Balears siguin ciutadans de l'Estat espanyol, aquest haurà d'assumir les despeses originades pel sobrecost de la insularitat. En els darrers temps, especialment des de la constitució de l'actual executiu autonòmic el 1999, des del Govern espanyol s'està inspirant un sentiment que qualsevol podria considerar com d'independentisme. Fa la impressió que les autoritats centrals no se solidaritzen amb les despeses derivades de les decisions que prenen els legítims representants de les Balears. Impera la sensació de desenteniment i de bloqueig. La qüestió no es limita a la construcció del gasoducte. El Govern de José María Aznar no compleix amb el compromís de legislar sobre els sistemes elèctrics extrapeninsulars i el desenvolupament del Règim Especial de les Balears està paralitzat. Afortunadament, de tant en tant, arriben veus sensates, com la del president d'Enagás, que recorden allò que hauria de caure pel seu propi pes. En el cas del gasoducte el sentit comú s'expressa amb el finançament solidari de tots els ciutadans de l'Estat. A les Balears, el concepte de solidaritat es té molt assumit. No de bades la comunitat autònoma contribueix amb molt més del que rep al finançament d'Espanya.
• Esperit consensuador Maria Antònia Munar anuncià ahir que no crearia noves conselleries a no ser que hi hagués consens entre tots els partits polítics. Munar, com a política intel·ligent que és, sap que no pot assumir un paper de «xantatgista» exigint de manera constant beneficis que estan molt per damunt de la seva representació. És conscient que la negociació sempre ha de ser present i que la condició de frontissa exigeix un ús intel·ligent. La corda no pot estar tibada de manera constant ni es pot fer «casus bel·li» de qualsevol diferència. Dins un pacte és bo que totes les parts així ho entenguin, sense renunciar a expressar el seu posicionament.
