Via Internet, vaig participar a una conversa amb l'escriptor Antonio Gala. Ho vaig fer per dues raons, ben clares: perquè l'admir i l'estim des de la primera entrevista que li vaig fer a Madrid fa més de trenta anys i perquè l'única condició que posava el diari era la de no agreujar o insultar el personatge. En sortir del benefici cultural que produí Gala amb les 70 respostes que ens donà, m'arribaren, també per Internet, un parell de publicacions, on s'insulta els vius i els morts, com són el Rei i en Franco, la ministra de Cultura i en Felipe V, n'Aznar i en Mussolini, en Tejero i la mare que parí els Exèrcits. A la fi, la curiositat periodística em dugué a les pàgines d'un que sempre dispara improperis i mentides contra els forasters i mestissos. Ric, quan sé que ell també ho és i també n'ha parit, de mestissos. Idò!!