Vaig escoltar a Albert Boadella fa algun temps una idea genial: organitzar una dia de dictadura cada any, perquè els ciutadans recordessin els mals del passat ens els quals viu encara més de la meitat dels humans i perquè tothom pogués conèixer, i prevenir, la manca de llibertat. Durant un dia o un parell de dies els policies mostrarien conductes tiràniques, o com a mínim gestos despòtics, d'aquells que tan bé coneixem pel cinema, la televisió es reduiria a les emissions estatals i prendria un aire totalitari, els diaris mesclarien la censura amb l'exaltació "ridícula, com sempre" del govern de torn, i l'administració podria emboscar-se en qualssevol actuacions sense límit d'arbitrarietat. Naturalment, hi estaria prohibit parlar en públic qualsevol llengua que no fos la que tots sabem. Tot plegat seria una ficció que duraria algunes hores i que desapareixeria a una hora prefixada fins l'any següent, permetent-nos sentir amb més força com és d'imprescindible, de bella i d'agradable i profitosa la llibertat i, ni que fos d'enfora, el terror d'una dictadura. En acabada la ficció tornaríem a la normalitat, fins l'any que ve, protegits per la memòria i per l'intercanvi d'anècdotes sobre l'experiència. No costaria gaire organitzar-ho, i el valor pedagògic en compensaria l'esforç. La memòria és terca, l'experiència ens confirma com és de fàcil trepitjar els drets civils, i la naturalesa humana té, per desgràcia, com demostra la història, una facilitat admirable i enormement versàtil per oprimir els nostres semblants, amb pretexts o sense.
Li sembla una excentricitat, un pixar fora de test, una tonteria? Podríem discutir-ho, però si hom té dubtes que la imaginació o la ficció poden mostrar-li com és viure en un món on no es respecten els drets més bàsics, hi ha una altra possibilitat. Més de la meitat de la població del planeta viu en un món on no existeixen els drets humans, i el seu dia de la dictadura es perllonga de principi a cap d'any, en moltes ocasions d'ençà segles i sense gaire probabilitat de conèixer amb els propis ulls la democràcia. No existeix en la realitat el blanc de la justícia absoluta en cap racó del món, però el negre de l'opressió, de la tortura, del totalitarisme i de l'esclavatge d'infants i d'adults regna amb plena impunitat i de forma tan natural com la llei de la gravetat en una porció del planeta més extensa que qualsevol regne imaginari. El món de la justícia "que no és exactament el món dels tribunals" només el coneixem pel seu revers: no sabem del cert com pot ser, però tenim la completa seguretat que no s'assembla gens a tot allò que és descrit a l'Informe anual d'Amnistia Internacional: els abusos de molts governs asiàtics que ignoren les demandes més fonamentals dels sindicats, la tortura sistemàtica i les detencions arbitràries que sovintegen arreu, el desemparament legal que pateixen els qui s'oposen als governs totalitaris, els abusos de les policies occidentals i de les administracions i de moltes persones sobre els immigrants, les coaccions dels fonamentalistes de tota mena, el tràfic de persones i la censura de premsa. Potser la idea de Boadella és absurda, però no molt més que tants de dies commemoratius de causes importantíssimes que són absolutament inútils, ni més que el fet que des d'alguns països europeus amb governs ben vanitosos pels discursos continus que criden sense aturador sobre la llibertat s'exportin a un bon grapat d'altres països alguns eficacíssims instruments de tortura, ni més que aquesta inútil visita que cinc senadors s'han marcat per la Florida amb l'excusa d'un judici singular, ni més que el rebuig del president del govern espanyol a rebre a Pierre Sané "Secretari General de l'Organització que més ha fet en la història moderna per defensar els drets humans, Amnistia Internacional" en la seva visita a Espanya el març del 1998. També va ser força absurd, ben mirat, que fa quaranta anys un misser anglès anomenat Peter Benenson s'esgarrifés en llegir al diari que dos estudiants portuguesos havien estat comdemnats a set anys de presó per brindar per la llibertat, absurd "i dels grossos" que va ser el germen d'Amnistia Internacional. També és absurd que vostè o jo estem preocupats pels renous nocturns o per la tendenciositat dels telenotícies mentre en innombrables llocs concrets del món innombrables anònimes persones són torturades, empresonades sense motius o directament assassinades, ara mateix, avui. Brindem per la llibertat i pels qui la defensen, encara que sigui en un món absurd on encara no existeix.
