Quan ara fa gairebé un any TV3 emeté un reportatge sobre el procés de creació dels Parcs Naturals a Mallorca, un no podia fer més que sentir vergonya. Aquella guarda d'annerots cridant i amenaçant tota una corporació municipal, i les paraules del reporter que explicaven que «no es manifesten contra la instal·lació d'una central nuclear al seu poble, sinó contra la creació d'un parc natural».
Realment la imatge era patètica, i malauradament la situació no ha canviat tant com cabria esperar. La veritat és que la segona ofensiva de la Conselleria de Medi Ambient ha estat molt més afortunada, oferint informació i explicant què és i què no és un Parc Natural. Tot i així, una part de la població de la zona no en vol ni sentir parlar. De fet, es tapen les orelles no fos cosa que els convencin.
Per acabar de tapar-los les orelles, o millor dit, per omplir-les de dois apareix en Mariano. Un personatge que algun dia sabrem realment a qui representa. O millor dit, ho podrem dir, perquè ja ho sabem. Aquest incendiari ha aconseguit escampar la sensació que un Parc Natural és com un mal-te-toc-pesta que et limita els drets com a propietari i et fa un desgraciat.
Els partits polítics també han mostrat el llautó. Davant la possibilitat que la cosa s'embruti, els integrants del Pacte s'han dedicat a pressionar la Conselleria de Medi Ambient per rebaixar l'àmbit del Parc, i evitar més nervis. I del PP, què me'n diuen? Es dedica a fer falques radiofòniques dient «Parc només a finques públiques. Que no envaeixin la propietat privada». I de qui són els terrenys dels parcs que van declarar ells? A Mondragó la majoria privats. La veritat és que entre demagogs i acollonats (perdó) poca cosa es pot fer. Però no ens enganyem. Això no respon més que a la realitat mallorquina. La gent que té terres allà on es farà parc es consideren «afectats» pel parc, com si fos una inundació.
I clar... és que ara «ens han dit que no podrem construir més» (una de les mentides escampades amb més eficàcia. No es pot construir perquè la zona ja és protegida), que «si venem el dia de demà... l'administració ens ho pot comprar més barat». Això és el que volem fer els mallorquins amb la terra: construir i vendre. Vendre i construir.
Tots estam d'acord amb la natura, el paisatge, el medi ambient... però a cal veí. A ca nostra, s'especula. A cal veí, que facin parcs naturals, i així hi podran anar d'excursió els alemanys, a qui llogaré-vendré la casa. Immediatament després de vendre-llogar, a fer el cafetet al bar del poble i a dir allò de... aquests alemanys són l'hòstia. Ens ho compren tot.
Així ens va. L únic parc que hi ha a Mallorca és temàtic. Es diu el parc de les «casetes» i dels cotxets. Casetes pertot. A la costa i a l'interior. I cotxets a rompre, per anar d'un lloc a l'altre. Només faltaria.
