Quan ara fa gairebé un any TV3 emeté un reportatge sobre el
procés de creació dels Parcs Naturals a Mallorca, un no podia fer
més que sentir vergonya. Aquella guarda d'annerots cridant i
amenaçant tota una corporació municipal, i les paraules del
reporter que explicaven que «no es manifesten contra la
instal·lació d'una central nuclear al seu poble, sinó contra la
creació d'un parc natural».
Realment la imatge era patètica, i malauradament la situació no
ha canviat tant com cabria esperar. La veritat és que la segona
ofensiva de la Conselleria de Medi Ambient ha estat molt més
afortunada, oferint informació i explicant què és i què no és un
Parc Natural. Tot i així, una part de la població de la zona no en
vol ni sentir parlar. De fet, es tapen les orelles no fos cosa que
els convencin.
Per acabar de tapar-los les orelles, o millor dit, per
omplir-les de dois apareix en Mariano. Un personatge que algun dia
sabrem realment a qui representa. O millor dit, ho podrem dir,
perquè ja ho sabem. Aquest incendiari ha aconseguit escampar la
sensació que un Parc Natural és com un mal-te-toc-pesta que et
limita els drets com a propietari i et fa un desgraciat.
Els partits polítics també han mostrat el llautó. Davant la
possibilitat que la cosa s'embruti, els integrants del Pacte s'han
dedicat a pressionar la Conselleria de Medi Ambient per rebaixar
l'àmbit del Parc, i evitar més nervis. I del PP, què me'n diuen? Es
dedica a fer falques radiofòniques dient «Parc només a finques
públiques. Que no envaeixin la propietat privada». I de qui són els
terrenys dels parcs que van declarar ells? A Mondragó la majoria
privats. La veritat és que entre demagogs i acollonats (perdó) poca
cosa es pot fer. Però no ens enganyem. Això no respon més que a la
realitat mallorquina. La gent que té terres allà on es farà parc es
consideren «afectats» pel parc, com si fos una inundació.
I clar... és que ara «ens han dit que no podrem construir més»
(una de les mentides escampades amb més eficàcia. No es pot
construir perquè la zona ja és protegida), que «si venem el dia de
demà... l'administració ens ho pot comprar més barat». Això és el
que volem fer els mallorquins amb la terra: construir i vendre.
Vendre i construir.
Tots estam d'acord amb la natura, el paisatge, el medi
ambient... però a cal veí. A ca nostra, s'especula. A cal veí, que
facin parcs naturals, i així hi podran anar d'excursió els
alemanys, a qui llogaré-vendré la casa. Immediatament després de
vendre-llogar, a fer el cafetet al bar del poble i a dir allò de...
aquests alemanys són l'hòstia. Ens ho compren tot.
Així ens va. L únic parc que hi ha a Mallorca és temàtic. Es diu
el parc de les «casetes» i dels cotxets. Casetes pertot. A la costa
i a l'interior. I cotxets a rompre, per anar d'un lloc a l'altre.
Només faltaria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.