Sr. diector: Arriba final de curs i és hora de qualificar els alumnes. Les «notes» són especialment importants per aquells que acaben una etapa de la seva vida escolar. M'estic referint als qui cursen Segon de Batxiller (l'equivalent a l'antic COU) i han de fer la temuda, i en vies d'extinció, Selectivitat. Fa anys que se sent a dir que hi ha centres privats que «inflen» les notes per compensar les qualificacions de les proves d'accés a la universitat. Fins i tot, a vegades he sentit contar històries d'algun alumne que «miraculosament» ha passat de tenir un 2 en una assignatura al llarg del curs, a tenir un 5 un o un 6! Vull aclarir que tot això no són més que remoreigs, no en tinc cap prova, he estudiat i, ara, treballo a l'ensenyança pública, de la qual en sóc una gran defensora. Però, vet aquí que aquesta, mancada d'alguns privilegis propis de la privada, (podríem parlar de com es reparteix l'alumnat), ara s'està contagiant dels seus vicis. I és que com a professora de Segon de Batxiller em semblen penosos els espectacles que els dos darrers anys he viscut a les juntes d'avaluació, autèntiques rebaixes de maig, plenes de pressions per canviar qualificacions.
A principi de curs els professors donam a conèixer els anomenats criteris d'avaluació recollits en les programacions; em deman de què serveixen si després no els podem aplicar. Com a docent m'agradaria que tothom aprovés, però si arribat el mes de maig, amb un munt de notes a la meva llibreta: exercicis de classe, exàmens, treballs, recuperacions,... consider objetivament que un alumne ha suspès, em sembla molt qüestionable que altres et facin posar un 5 on hi havia un 2 o un 3. El problema més greu és que el raser no és el mateix per a tots els alumnes; molts cops depèn de les simpaties que desperta, dels «padrins» que té dins la junta, de les pressions fetes dies abans pels pares, o del parentiu que hi pugui haver amb algun professor. Dins aquest groller mercadeig de qualificacions es pot arribar ben bé al xantatge. Serveixi aquest escrit com a denúncia d'unes situacions que no s'haurien de donar dins un ensenyament públic, on el rigor i l'objectivitat haurien de primar.
