L'enèsim crim de la banda assassina, comdemnat pels humans del meu temps i encoratjat o silenciat per les bèsties irracionals d'aquest puta món, és l'únic tema que, com diria Cúper, «em fa mal l'ànima». La resta, ara i aquí, només va d'humor, tot i que la paraulada sembli més un manifest que un acudit. Vet ací el sermó: Les cares dels dos porters de la gran final de Milà, a primera plana de la immensa majoria dels periòdics d'ahir, són l'expressió més significativa de la natura humana, més enllà del patriotisme i de la xenofòbia de cadascú. Khan i Cañizares són el retrat perfecte de l'ànima mia, tan pura, tan sectària, tan domèstica i nacional. Si ara em diuen que al Mallorca li convé, de cara a la Champions League, que el València hagi perdut, ja no em quedarà cap dubte sobre la condició humana. Pensa!