Guillem Frontera

La ciutat sense llei

Guillem Frontera23/05/01 0:00

La nit de dissabte passat vaig haver de creuar Palma dues vegades, des des Molinar a Illetes i viceversa, primer a les nou del vespre i després a les dues de la matinada. Es tractava d'acudir a una cerimònia religiosa i a la posterior celebració gastronòmica. A la taula, es va comentar el que tots havíem copsat: una mena d'eufòria, de febre del dissabte vespre, en molts dels automobilistes que se'ns havien avançat a velocitats òbviament no permeses. Alguns d'ells quasi ens havien resquitllat. En general, es tractava de grups de joves immersos en un microclima sonor epilèptic. Els conductors s'abandonaven a moviments paroxístics, hàbilment combinats amb els requerits per la conducció. La conclusió "ja un topicàs d'aquells que fan vessa" és que no s'explica com no hi ha molts més accidents. Dos dies després, llegíem que hi havia hagut un mort a Palma en un accident d'aquests que miraculosament no es prodiguen.

Un altre topicàs: ¿Heu detectat, ens peguntàvem, presència policial, habitualment creis que la Policia local de Palma es cuida del trànsit? I la resposta, immediata i contundent: no. Bé, es tractava de canviar de tema, perquè des de fa una sèrie d'anys aquestes qüestions empitjoren sensiblement, de manera que, a part de lamentar-nos i de manifestar la nostra perplexitat davant l'absentisme crònic dels urbans de Palma, no ens queden sortides ni tan sols per opinar.

La tornada no va ser millor, no. Els decibels produïts pels aparells megafònics dels automòbils havien pujat aparatosament i el nombre de xofers eufòrics s'havia multiplicat de manera perillosa. El miracle cobrava dimensions napolitanes. Palma era una pista de ral·li en la qual els conductors serens havien esdevengut obstacles, molèsties, individus que imprudentment interferien en el camí dels competidors. La sensació de risc era present, i no en el passeig Marítim, sinó a sa Riera, a Aragó, pertot. Ah, per cert, i véreu els nostres urbans? Resposta negativa. No vérem ningú que aturàs ningú. La temeritat d'alguns conductors revela la seva seguretat que les probabilitats de ser interceptats per la força pública són insignificants. Altrament s'hi mirarien una mica. Però qui són els temeraris de bon de veres: els conductors enfollits o l'autoritat ciutadana? Palma és una ciutat sense llei.