Els que pensen que només hi ha polítics sense escrúpols, que només ens fan cas quan els hem de votar, mai no han d'oblidar la fortuna que tenim de poder no votar-los. Hom recupera aviat el sentit de la sort que tenim quan veu el cas de Joan Antoni Samaranch. Mai no l'hem votat, però lidera el Comitè Olímpic Internacional des de sempre, i ara ha tingut el coratge de proposar el seu fill, Joan Antoni júnior, com a candidat al Comitè. Per empegueïment d'alguns col·legues de Samaranch, ha quedat seleccionat amb sis altres candidats d'entre 70 propostes. Membres del comitè admeten que no fa bona imatge, però expliquen que no és ni de molt la primera vegada que fills de membres existents accedeixen a càrrecs del COI. Que bé. Ja és una tradició, càrrecs olímpics hereditaris. I el COI diu que vol promoure ideals de companyerisme arreu del món. Per mi aquest tipus de companyerisme té un altre nom.