Primera conclusió basca: Ministre espanyol ben valorat no
resulta ser bon candidat a lehendakari. Per què? Per la campanya?,
pel ministre? es demanen els analistes. Ni per una cosa ni per
l'altra, sinó per la voluntat dels votants que és el que de veritat
interessa d'unes eleccions democràtiques. Fent cas ara dels
resultats serà bon aspirant aquell que sigui creïble, segur,
convincent, perseverant, conciliador i tranquil. Aquest és el
perfil del lehendakari que han triat els bascos. Això és el que han
dit els votants malgrat ETA i els seus atemptats i malgrat els
editorials i comentaris dels mitjans de comunicació.
Tothom hi està d'acord, fins i tot Mayor Oreja, que Ibarretxe ha
sabut concentrar en les seves llistes el vot del nacionalisme, una
feina que se li ha reconegut però que no s'ha volgut valorar en
clau positiva. Des del punt de vista d'un demòcrata, aconseguir que
electors que fins fa ben poc no amagaven la seva inclinació a la
violència per alliberar Euskadi, s'hagin decantat per una opció
política que els proposa l'objectiu de l'autodeterminació per la
via del diàleg, hauria de ser un mèrit i en cap cas un segrest o un
condicionant. El bloc espanyol es congratula de la caiguda d'EH,
però s'intranquil·litza si els vots han anat a un altre paner,
també nacionalista. Què volien? La desaparició del votant d'EH?
L'abstenció? Per fer-los desaparèixer els haurien d'eliminar i això
no és correcte en un Estat de dret. Si volien l'abstenció això
tampoc no és correcte quan el sistema es basa en el que volen els
electors. No és possible, en democràcia, deixar una part de
l'electorat sense opció perquè aleshores el sistema es mostra
ostensiblement imperfecte. Tot partit persegueix, perquè és legítim
en democràcia, el traspàs de vots cap a la seva opció. Així, doncs,
res a objectar al PNB-EA i als que han decidit votar-los ara quan
abans no ho feien.
Fixem-nos com, de forma subtil, s'està deslegitimant la victòria
nacionalista, un discurs que ja coneixíem en el PP, però que no
hauria de contagiar el PSOE.
El socialisme basc "més que centenari ja" s'enfronta a una
situació difícil, molt difícil perquè la seva tradició de partit
progressista l'obliga a voler transformar-se i a transformar i no a
seguir el discurs del PP. Al component espanyolista que hi ha en el
PSOE, emperò, li resulta fàcil elaborar un discurs únic "monolític"
per a tota Espanya, un discurs unitari i gens federalista. Encara
és prest per veure en el PSOE-PSE-EE una actitud canviant, però
supòs que al llarg de la legislatura haurem d'assistir a un procés
d'apropament entre socialisme i nacionalisme. Ibarretxe ha parlat
ja d'una Mesa per a la pau on fins i tot hi pot ser EH si condemna
la violència. En aquests pròxims quatre anys veurem "o això és el
que m'agradaria veure" una progressiva incorporació dels
socialistes bascos a la majoria parlamentària de Vitòria i potser
d'aquí a un any o dos fins i tot veurem un govern amb presència
socialista. Si això s'arriba a produir "contra la voluntat del
govern central" voldrà dir que el lehendakari Ibarretxe i el
nacionalisme hauran aconseguit, sense pauses, amb serenitat, sense
gratar ferides, articular una gran majoria política i social a
favor de la resolució dialogada del conflicte al País Basc.
Aleshores, els nacionalistes no sols envejarem la victòria de
diumenge passat, sinó la capacitat vertebradora que haurà demostrat
tenir una opció política tan dimonitzada com la nostra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.