La Constitució espanyola diu moltes de coses, que se solen oblidar. Hi havia un temps en què Julio Anguita solia recordar-les: el dret a l'habitatge, al treball, a l'educació. I, per descomptat, el foment i la protecció de les llengües de l'Estat diferents del castellà. En aquest camp, no s'han produït mai conflictes de competències amb les comunitats autònomes. S'ha entès que la cura del gallec, del basc i del català és un afer autonòmic i que l'Estat central s'ha de limitar a vetllar perquè els nacionalismes «exacerbados» no cometin «excessos». Sempre m'havia cridat l'atenció que els executius autonòmics no reclamassin amb més vehemència la implicació de l'Estat en aquesta tasca. I resulta que, quan ho fan, la resposta no és gaire entusiasta. Com sabeu, la Generalitat de Catalunya i el Govern balear han creat l'Institut Ramon Llull per a la promoció del català en el món. L'organisme no és encara operatiu, perquè, segons publicà ahir El País, el Ministeri d'Afers Exteriors encara no ha contestat a la invitació a participar-hi a través de l'Instituto Cervantes. Despús-ahir la «Dirección General de Costas» del «Ministerio de Medio Ambiente» insertà dos anuncis a la premsa illenca relatius a qüestions estrictament illenques, més concretament banyalbufarines. Tots dos estaven escrits en castellà. Mentrestant, Pilar del Castillo es disculpa al Congrés dels Diputats i reconeix que el català va ser perseguit durant el franquisme. La cosa, però, ministra ve de molt més enrere. Si només hagués estat durant la dictadura, no seria tan greu. Comença a ser hora que algú els llevi de la boca la paraula «Constitució». Per ventura aquesta no és la que molts voldríem, però, i això és segur, no és la que volen ells. L'apliquen a la carta: «Aquest títol és important i aquest altre no sé que hi fa aquí. Deu ser, fins i tot, anticonstitucional». Qualsevol dia sotmetran la Constitució a un procés de purificació.