algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
26°

El congrés funerari

Passau, passau en es despatx. Voltros, es de sa premsa, no deixau refredar ses notícies. Voleu saber com ha anat sa trobada des sector funerari? Com sabeu hi han assistit representants de setze països, i s'ajuntament de Palma ha delegat en mi, en Joan Bauzà, sa responsabilitat de representar-lo. Com podeu imaginar, per a mi és un honor representar es senyor Batle, perquè som conscient des prestigi que suposa per a una ciutat turística com Palma, es fet de reunir es fossers més importants del món. Aquests senyors, com ja sabeu, no sols se preocupen de posar es mort dins un clot, sinó que procuren oferir, a una clientela cada cop més exigent, aquelles modificacions en es disseny i comoditat des taüt que estiguin en sintonia amb ses tendències darreres de sa moda. Entre ses novetats que s'han presentat en aquest congrés, n'hi ha una que incorpora es mirall de tocador pes taüt de senyores. Així, en cas que la senyora Tal prepari es seu enterrament amb temps, perquè avui en dia hi ha molta gent que vol preveure es futur, estam en disposició d'oferir-li una imatge confortable de sa mort. En una paraula, què hi ha més íntim per sa dona que un mirall? Res. I es caballeros, si ho volen, poden disposar dins es taüt d'un bar amb sa botella que ells mateixos triïn i dues copes. Que per què dues copes? Idò no ho sé. Deu ésser per allò que un senyor sempre ha de mantenir s'aparença d'ésser un Don Juan o per convidar Sant Pere, qui sap! Tanmateix s'avanç més humà en matèria de taüts el representa un que duu música incorporada. De manera que es fabricant dóna garantia que durant cinquanta anys, sonarà es happy birthday dins es taüt es dia de s'aniversari des naixement des difunt. I qui diu aquesta cançó, en diu d'altres. Per exemple, és sabut que an es Generalísimo li agradava sentir cantar s'Emigrante. Idò imaginau-vos que en cas de morir-se ara, podria sentir cantar en Valderrama tantes vegades com volgués sense sortir des Valle de los Caídos. D'altra banda, vull informar-vos, que en es transcurs de ses reunions hem tengut oportunitat d'exposar es nostro punt de vista, i aquestes autoritats mundials no sols mos han escoltat, sinó que, en acabar, mos han felicitat efusivament. Noltros els hem duit a fer una volta pes cementiri, però abans mos hem aturat a sa Fira de Son Tril·lo. Aleshores, aquestes senyors tan importants han pres uns finos i una mica de pescadito i han seguit camí amb so cos ben entonat. Tant, que mos han suggerit que es cotxo des morts prengui es costum de fer s'aturadeta a sa Fira, per tal de donar temps que sa comitiva pugui alleugerir ses penes amb dues espipellades de jamón i una botella de Tío Pepe. Jo, naturalment, els he dit que es tractava d'una proposta excel·lent, perquè es morts no tenen gens de pressa. Així i tot, aquesta idea, com qualsevol idea bona, té es seu emperò. Com voltros sabeu, Mallorca és un centre de cultures. Tenim, a Mallorca, xinets, moros, negres, una colònia important de senyors i de senyores de nacionalitat alemanya i anglesa... I què vol dir això? Vol dir que totes ses religions que conviuen a Palma mos mereixen un respecte. I, qui sap! Ben igual es xinets volen sentir sonar una flauta que faci titutí-titutí, i no que en Berenjenita Pelá els pegui quatre crits a s'orella. Tanmateix, no vos negaré que sa sang estira i tant jo com es senyor Batle mos hem sentit fascinats amb so suggeriment, perquè tothom vol que sa seva cultura sigui present en ets actes més importants de sa vida. Així que es difunts de fresc, es beneficiaran, a partir de demà i de manera experimental, d'aquesta proposta que mos han fet es senyors congressistes. Es cotxo farà una volta solemne per sa Fira, molt a poc a poc, com si dins sa caixa dugués en Manolete. Mentrestant, es parents i coneguts que l'acompanyen podran pegar una queixalada, com deim a Vilafranca. Ja ho sabeu: quatre taquitos de jamón, un parell de vinets, peixetó fregit i altres coses andaluses que són ben típiques de ca nostra. Ah!, i amb en Berenjenita Pelá posant sentiment a rompre: un martinete o allò que li surti des cor. I a continuació, una vegada reconfortats, cap an es cementiri s'ha dit, que és arribada s'hora de deixar es mort en bones mans. En ses des fosses? No, no: en ses de Déu Nostro Senyor que tot ho pot.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.