Euskadi viu avui una jornada electoral marcada per la violència etarra i l'ofensiva antinacionalista llançada des del PP. Els partits d'implantació estatal, molt especialment el conservador, han jugat fort per desplaçar de la lehendakaritza el PNB, que l'ocupa. La campanya ha estat atípica. S'ha parlat molt de terrorisme i de la incardinació del País Basc dins les estructures de l'Estat. Per desgràcia, aquestes qüestions fonamental no han deixat lloc per a d'altres, també importantíssimes. En el debat entre els candidats no ha inclòs carreteres, comunicacions, política educativa, economia... L'absència d'aquests temes en el discurs polític no fa res més que confirmar que la situació d'extrema anormalitat per la qual travessa el País Basc. No es pot dubtar que el terrorisme condiciona dramàticament totes les esferes de la vida pública a Euskadi. No obstant això, mai no s'havia arribat a l'estat actual. I això, només parla del fracàs de la classe política i de la irracionalitat dels violents. Guanyi qui guanyi, sigui quin sigui el governant resultant de les urnes, la política basca té, a partir d'avui, l'obligació de retrobar el camí de la concòrdia entre els demòcrates a partir de la superació de la política de fronts i del maximalisme en el plantejament dels objectius. Aquesta és l'única manera d'evitar, sinó l'assot del terrorisme, almanco que sigui la seva activitat qui marqui l'agenda de les administracions. L'esforç que hauran de realitzar tots els partits desborda àmpliament l'àmbit d'Euskadi. Les direccions estatals del Partit Popular i del PSOE tenen també una responsabilitat molt gran en la reconducció de la situació cap a uns paràmetres de normalitat i de distensió. D'ETA, per desgràcia, ja se sap el que es pot esperar. Ha fet tot quant ha pogut per donar la raó als que pensen que la via policíaca és l'única que serveix per combatre-la. Cap partit basc té la més mínima influència sobre les decisions que pren aquesta organització. Els demòcrates de tot l'Estat miraran avui cap a Euskadi amb l'esperança que el seny torni a aquells que estan obligats a tenir-lo. No serà fàcil, però no pot ser que els darrers anys hagin passat de bades.