Ens ha costat una feinada i la destrucció de més neurones de les que una orgia de coca i amfeta podria aconseguir, però ara ho entenem tot. La revelació, l'apocalipsi, ha estat possible en assabentar-nos que la bella ciutat d'Olot està agermanada amb l'illa de Rapa-Nui. El batle de Palma, com a bon olotí, ha volgut reproduir a la capital de Palma el paisatge lunar i encisador de la seva terra volcànica i rural (vet aquí perquè tota la ciutat és terra i pols, clot i bassiot); però ho ha salpebrat amb unes petites quotes de gegantisme suprem, suggerit "sens dubte" pels famosos moai pasquals. I ja que les germanors s'estimen molt el tòpic, el triangle Palma-Olot-Pasqua ha introduït l'estrès social popularitzat per aquella producció horrible de Kevin Costner que es deia, precisament, Rapa-Nui. Allà es demostrava que els colls de botella en el trànsit eren precolombins: tothom es posava a córrer i els atletes es destorbaven sobre un terreny accidentat que no era de gran ajut. Ah, però els llonguets no ens podem acontentar amb aquesta triangulació bàsica: exigim un quart vincle, amb València; i un cinquè, amb Sevilla; i un sisè, amb Carmel (EUA), i encara un setè, amb Kai-Kai, del qual hem adoptat el costum irritant d'agermanar-nos amb els pobles que ens fagociten amb delectació agermanada. Sí, som grans cosmopolites: bon profit.