Pa amb què?

La «cuina ètnica» s'ha establert en les grans ciutats, introduint-se en els ambients més cool "forma fashion de l'esnob" com una peça bàsica de la cultura urbana. El clàssic xinès amb tots els mites i el japonès selecte han vist com la visió de l'orient culinari s'estenia al sud "cuina tailandesa, birmana, vietanita" i a l'oest "cuina síria, israeliana, egípcia... El grec va arribar amb el paper mixt de reafirmació europea "si els francesos i els italians poden, perquè no els grecs?", temple mediterrani i pont cap a Turquia. Palma viu un moment tímid en aquest aspecte. I és que la majoria dels restaurants ètnics que s'han obert de set anys ençà són pambolieries. I on és, aquí, l'ètnica? Quan un seu en una taula de cuina «exòtica» demana que el sorprenguin amb els gustos, tastar qualque cosa nova. Sovint l'espectacle no és només el menjar, sinó també el cambrer o la cambrera, la indumentària, les olors, l'accent del métre... No rigueu: les pambolieries s'han fet amb aquest mercat. Probablement ens sobta que en alguns locals et facin fer-te tu mateix el pa amb oli "«què original, què divertit! (per què els deuen posar os, a les olives)?»", que es respiri un aire ranci i industrial. Que demanis un Rioja i et renyin. Exactament igual que quan vas a un àrab estricte i demanes alcohol, o et fiques en un vegetarià "els vegetarians, cas a part, les vaques boges els han adobat cosa fina arreu d'Europa" i demanes un cafè, copa i puro.