Pascualín és un ximpanzé del zoo de València que acaba de cumplir dos anyets. Ell no ho sap, però la data quedarà enregistrada en algun lloc del seu capet com el dia en què li instal·laren un televisor a la gàbia i li passaren seqüències d'El Rei Lleó i un documental sobre altres ximpanzés. La idea ha estat d'un altre simi que comparteix amb Pascualín un 99 per cent dels gens: Ignacio Docavo, director del zoològic i del patronat valencià de Ciències Naturals. Tarzan Docavo, que té el mèrit de dirigir un dels zoològics europeus en pitjor estat, pretén oferir-li entreteniment i aprenentatge. A banda de saber com és la vida dels seus parents en llibertat i de tot allò que no farà mai mercès al seu empresonament involuntari; de veure com alguns dels seus germans han triomfat en el cinema de la mà de Johnny Weissmuller o de Clint Eastwood o en la publicitat de la mà de Sony o en els dibuixos animats de la mà de Walt Disney (simpatitzant de Hitler i Mussolini) de Marco o del recent Tarzan, on l'han rebatejat Terk (abans Xita); de descobrir que té un parent albí a Barcelona... a banda de tot això, Pascualin veurà també de què han servit els cinc milions d'anys d'evolució que el separen dels humans: Tómbola, Crónicas Marcianas, El gran hermano, Torrente (primera i segona part), la penya valencianista Yomus, els discursos del rei Joan Carles, els informatius de Canal 9... I Pascualín ben entretingut: talment una metàfora de la vida. A més, el Centre d'Investigacions Sociològiques sempre tendrà més fàcil conèixer la seva intenció de vot que la dels bascos, que és un expedient X. La primera dada científica sobre el petit ximpanzé està extreta de la notícia de contraportada amb què Diari de Balears n'informava fa uns dies. Era en el peu de foto: «La projecció d'El Rei Lleó tingué molt d'èxit». Xé, quina gràcia.