El batle de Palma, Joan Fageda, justificà ahir la «Feria de Abril» com un esdeveniment «integrador». En principi, es podria pensar que té una mica de consciència, ja que una reunió de gent per fer bauxa i divertir-se sanament no ha de menester cap mena de justificació complementària. La «Feria de Abril» no molesta quasi ningú. A Mallorca sabem assimilar i integrar. De fet, com se sol repetir sovint, la major part dels balls que es consideren tradicionals mallorquins, són relativament recents i tenen un origen andalús. D'altra banda, la «Feria» és un esdeveniment que du molts d'anys celebrant-se i que gaudeix d'un notable èxit de públic. Els «connaisseurs» de la tradició andalusa la critiquen pel poc que té a veure amb la tradició de les terres del sud de la Península. No la consideren prou genuïna. Però no són aquestes les crítiques que preocupen el senyor batle. Els arguments que, segons sembla, l'han forçat a la justificació provenen del camp nacionalista. I, en puritat, la «Feria de Abril» no té res a veure amb tot això. És l'expressió de l'enyorança d'un nombrós grup d'immigrants que arribaren a Mallorca a la recerca de millors condicions de vida. Podria ser que aquests immigrants convidassin els mallorquins a la seva fira anual, com es fa a tants de llocs. A Barcelona, per exemple, la «Feria de Abril» no va acompanyada de la polèmica que genera aquí. Per ventura, perquè es percep una descompensació entre el suport institucional que s'hi dóna i el que reben altra casta de celebracions; per ventura, perquè, més que com a mostra d'integració, és vista com un símbol de reafirmació, de nul·la voluntat d'integració. No és normal que la «Feria de Abril» generi polèmica. És massa fàcil afirmar que els crítics són «xenòfobs». El batle, ben igual que altres mandataris, hauria de reflexionar sobre les raons de fons d'aquesta contestació.
• Demà, tots a ses Voltes Tots el compromesos amb la defensa dels drets dels catalanoparlants han de ser dissabte a ses Voltes responent a la crida de l'Obra Cultural Balear. És important que es vegi que són molts els que no renuncien a allò que els reconeixen les lleis.
